ESTRATÈGIES POSTERIORS A L'ANALISI DAFO

He aconseguit fer unes pràctiques a una escola annexada a la UIB gràcies a la comprensió i col·laboració de la seva directora. Com m'agradaria fer una exposició real en aquest tema i no més he pogut anar un parell de dies (vaig 2 dies per setmana) exposaré la setmana que ve les meves conclusions. Gracies per la vostra comprensió.

Una vegada realitzades les mini pràctiques començo a continuació la meva exposició:

 

Primerament m'agradaria donar les gràcies a Isabel, la directora de l'Escola d'Educació Infantil de ses Päisses per la seva comprensió i facilitats per realitzar unes col·laboracions a l'escola.

 

En segon lloc he de fer notar que aquestes pràctiques es van realitzar en un breu període de temps i enmig dels tallers regulars que es fan en l'escoleta. Per tant són períodes més relaxants i menys identificatius del funcionament del centre.

ANALISI DAFO:

Debilitats del centre: (factors interns)

Realment no trobo grans debilitats en aquest aspecte. Tant el funcionament del centre com la seva estructura esta ben organitzada i és molt funcional. Només ressaltar que la sala de psicomotricitat no forma part de l'estructura principal del centre. És un poliesportiu que hi ha al costat i que està separat per un parell de portes i un petit passadís. Per accedir a aquest s'ha de sortir a l'exterior per el que abrigar als nens es fa del tot necessari, per el que es perd molt de temps vestint-los i desvestint-los, a més de la dificultat de controlar als nens a la vegada que obrim i tanquem les dues portes.

Un altre problema el veig amb una altra porta que connecta directament amb l'exterior i que no té visibilitat directa des de la part principal del pati també és preocupant. Si algú se la deixes oberta podria crear grans problemes.

 

Pot ser estic una mica obsessionat amb la "seguretat del perímetre" però entenc que hi ha aspectes que hauríem de donar com "assegurats" per poder concentrant-nos amb altres més importants.

 

Les meves competències per millorar aquest aspecte han de estar encaminades a potenciar una major atenció en aquest moments i a una major mobilitat en el pati per poder controlar la part cega que es forma si seus al banc que hi ha al pati. Però sempre sense atabalar per no amenaçar el moment de intimitat que també mereixent els infants.

Amenaces (factors externs)

El lloc privilegiat on es troba el centre fa que hi hagi pocs factors externs que afectin al centre.

Fortaleses (factors interns)

Quant entres al centre veus que és diferent a altres que has estat abans. Té una forta personalitat degut a tota la documentació que ens mostren totes les seves parets. Sens dubte té una clara intenció de comunicar als visitats i familiars la linea educativa que té el centre. És aquesta una forma indispensable per fer arribar als pares què fan els seus fills i com aprofiten el tems a l'escoleta.

 

La gran labor de lideratge que fa la directora es veu reflexada en totes les parts de l'escoleta, tant en el funcionament del centre com en la gestió així com en la documentació exposada i combina molt bé amb la gran implicació que té tot el personal del centre.

 

L'escoleta funciona amb tallers i projectes. A diferencia d'altres centres amb aquesta metodologia, té només 3 projectes que es repeteixen cada any. Aquest mecanisme curiós m'ha fet reflexionar. En aquest moment penso que té més avantatges que desavantatges:

 

La teoria ens diu que el projecte ha de sortir de la curiositat i interessos dels nens. En aquest cas això no es compleix... o si? 

 

Moltes vegades guiem les converses i preguntes dels nens per portar-los per un camí educatiu i reflexiu. Per què no podem fer-ho també en aquesta ocasió? Si un dels temes que hi ha en aquests projectes és el mar... és molt difícil que quan preguntem als nens que temes els interessen, aquest no sigui un dels exposats. A partir d'aqui, ja poder guiar la situació. Treballant cada any els mateixos temes tenim diversos avantatges:

 

Primer.- Podem escollir temes que no només els interessen, sinó que també siguin importants per ells ja que tindran que conviure, com la mar, la terra, els comerços...

Segon.- facilitarà molt que puguem experimentar en situacions reals.

Tercer.- Les famílies tindran molta informació al respecte per el que podran aportar molt de material i idees.

Quart.- Els mestres tindran ja material de l'any anterior i experiències que podran aportar i millorar.

Per contra, segurament no serà tant motivador com estudiar la lluna o els dinosaures... 

 

D'alguna forma, el mètode educatiu tradicional dóna una seguretat als mestres que moltes vegades dificulta que s'arrisquin amb altres més insegurs. D'aquesta forma, podem utilitzar el mètode de projectes amb el que hem d'utilitzar una metodologia menys estructurada i més insegura i la podem ajuntar amb l'experiència guanyada en altres projectes fets amb altres nens però amb el mateix tema. 

 

El millor de tots dos mons en un de sol. La seguretat que ens dóna una experiència ja viscuda amb la possibilitat de millorar amb l'experimentació d'allò ja conegut.

 

La millora de les meves competències és pot donar en gairebé tots els aspectes del centre, que trobo modèlic en molts dels aspectes que he pogut observar. Tant en l'organització, com en la implicació tant del personal com de la direcció, comunicació amb les families, comunicació del projecte educatiu cap a l'exterior, utilització de llengües... 

Oportunitats (factors externs)

Com he dit abans, l'escoleta està situada en un entorn privilegiat. No hi ha tràfic de cotxes ja que està en un carrer sense sortida. Està al costat d'una gran explanada i apartat del nucli principal del barri. 

 

Això facilita que els nens puguin sortir amb tranquil·litat per fer excursions i conèixer les botigues dels voltants que també estan en carrers poc transitats i molt propers a l'escoleta però sense ser al costat.

 

La sala de psicomotricitat abans comentada és un exemple d'aprofitament de recursos externs. Abans  la sessió de psicomotricitat es feia dintre d'un aula, amb les limintacions d'espai i possibilitats que això comportava. Ara es fa al poliesportiu del costat amb unes posibilitats molt més grans.

 

Les competències que es podrien aplicar en aquestes situacions són moltes ja que es poden fer pràctiques en les botigues, en petits grups, per fer tallers sobre fabricació del pa, pràctiques de pagament i canvi etc a més de potenciar la responsabilitat de treure un grup de nenes fora del seu context natural d'aprenentatge on poden vivenciar situacions reals de la vida.

 JUSTIFICACIÓ DE LES COMPETÈNCIES TREBALLADES________________________

1.- ES AUTÒNOM EN L'APRENENTATGE:

1.1.- Cerca i accedeix a dades i recursos existents a l'hora de resoldre les activitats, tasques i situacions que es plantegen al Pràcticum i a l'assignatura. Encara que no he tingut acces als documents oficials de l'escola degut a la meva estància breu, si he intentat recopilar dades dels meus companys i del personal que hi ha treballant.

1.2.- Reflexiona i pondera sobre elements que porten a una bona actuació professional. Crec que gairebe tots els punts d'aquesta entrada tenen un apartat de crítica i reflexió.

 

1.4.- Arriba a conclusions elaborades a partir de la contrastació de la informació recollida tant de la teoria com de la pràctica. Crec que la reflexió que he fet sobre les avantatges de fer els mateixos projectes cada any ha estat prou elaborada.

2.- REFLEXIONA SOBRE EL SEU PROPI PROCÉS D'APRENENTATGE

2.6 Argumenta el que ha fet i per què. Crec que he fonamentat bé les meves conclusions.

         3.- ANALITZA I REFLEXIONA SOBRE EL FUNCIONAMENT DELS CENTRES

 3.1.- Es fa preguntes sobre el que ha observat quant al funcionament del centre. He intentat respondre a la curiositat que és fer cada any els mateixos projectes sense que surtin del interior dels infants. En tot cas, l'entrada sencera és una resposta a les 4 preguntes essencials per fer un analisi del centre.

 3.2 Aporta reflexions en quant a l'organització del centre. Tant al final de cada pregunta o aspecte com en aspectes puntuals faig reflexions i intento justificar el funcionament d'alguns aspectes del centre.

__________________________________________________________________________

NARRACIÓ D'UNA OBSERVACIÓ A L'AULA

Per aquesta entrada em remontaré a l'any passat i descriuré una sessió de psicomotricitat de la que tinc un bon record, ja que vaig adonar-me de la importància que té trencar les normes quan el benefici de fer-ho repercuteix en el nen.
 

Eren les 11:30 del mati. El meu objectiu en aquesta sessió era observar tots els parametres que habiem treballat en sesions anteriors però sense fixar-me en cap nen en concret, més bé, en tot el grup, tenint una visió global de conjunt.

Aquesta sessió era especial. L'horari no era l'habitual. Per a que nosaltres la poguéssim observar. Les sesions anteriors havien estat més d'hora i els pobres nois i noies arribaven mitj dormits.... en aquesta sessió se'ls veia més desperts, amb més energia...

La seqüencia d'arribada a la classe sempre era la mateixa. Els nens, en silenci, en fila, amb una mestra davant i una ajudant (no sempre) darrera. Es posaven davant un banc i seien. La mestra de darrera, una suplent s'anava. De quan en quan algun nervi es deixava veure, però la mestra titular ordenava silenci i els petits tornaven a la calma.

Era frecuent demanar en aquest moment si cap nen volia anar al bany. Sempre hi ha algú que aprofita aquest moment per anar corrent tot sol i començar la classe amb tranquilitat total, ja que anar enmig d'ella era més dificultos.

Una vegada tots satisfets començaven a recordar les normes. No més 3:

No fer-se mal
No fer mal als altres.
No fer mal al material.

És important dir que són els nens mateixos els que han de dir les normes; d'aquesta manera els ajudem a interioritzar-les i es treballa la seva expressió oral. El no complir les normes significa sortir de la zona de jocs.

D'avant dels infants hi ha la paret d'objectes. Ha estat construida pels mestres. Té una alçada d'uns dos metres i està preparada per ser derruida, però encara no. La mestra diu els materials que ha afegit per aquesta sessió (no els recordo) i seguidament els prepara per el començament. "Preparats"... els petits cossos es posant de peu... "llestos"... es posen a fingir que es llancen... "encara no".... "ENCARA NO"..... "YA!"... Com un vendaval, tots a una, comencen a corre per a tombar la paret que presideix l'estància.  El joc ha començat...

No descriuré tota la sessió de psicomotricitat, ja que seria impossible. Molt de joc simbolic, molta relació social... salts, carreres, volteretes.... però la primera part va acabar. Els nens han de recollir el material mentre la mestra va preparant la sesió de representació repartint material de construcció per el terra.

COMENÇA L'ACCIÓ IMPORTANT

De mentres, un noi, diguem "Joan" que tenia problemes per assolir l'alçada en les seves construccions, es queda quiet davant una espatllera del gimnàs. El recordo com si fos ara. Meditatiu, quiet, amb la mirada clavada en l'espatgera mentre tot al seu voltant era moviment vertiginos.

En Joan va començar a pujar un nivell de "l'arriscada" espatllera, insegur però decidit. Mai  ho havia vist fer-ho i portava ja 5 sessions amb ell. La mateixa mestra em va dir que tenia molts problemes amb això.

El segon nivell habia estat ja superat per Joan. Molt més insegur, mirant cap a baix... no va poder. Va baixar... ho va intentar un altre cop... però llavors... una veu coneguda, la de la seva mestra, el va cridar... Joan es va girar de cop. La veu imperativa va cridar. "Joan vine aqui que ja estan les fustes!"

Joan va anar correns, però va deixar de pujar. Ja tenia l'excusa per deixar d'intentar-ho.

Això em va portar a reflexionar i a fer-me preguntes sobre aquesta acció:

Calia fer-ho? Calia cridar en Joan per què iniciés la següent fase i deixés de pujar?
Crec que no. No era en cap cas necessari.

No hagués estat millor deixar als seus companys jugant a construir, mentre el aprofitava aquest moment en el que havia decidir intentar assolir el que molts dels seus companys ja feien?

Penso que si. Les normes deien que s'havia acabat el temps de la primera fase... però a Joan no l'importava el temps, si no conquistar l'alçada.

Si apliquem els coneixements adquirits, hauriem d'acompanyar en Joan en el seu camí, encoratjar-ho i deixar que trigui el que consideri oportú.

Però no es va fer res d'això.

La pràctica de la Psicomotricitat vol fer arribar al nen, mitjançant el moviment i l'acció, a un estat de maduració on la relació pensament-acció es fa més reflexiva y menys directa. En el moment que Joan va decidir experimentar per si mateix una situació difícil per ell, va aplicar complertament tots els principis de la psicomotricitat, i va ser la psicomotricista la que, o no se'n va adonar o va entendre que era més important l'ordre i la disciplina que l'experimentació.

Entenc que va ser una mica les dos coses. He vist com fan psicomotricitat en pocs llocs, però tinc coneixement de molts on no es fa de forma correcta (o almenys no es fa la rama que hem estudiat). En aquesta ocasió tot el funcionament era "de llibre" menys en un aspecte, entenc que molt important; la psicomotricista no entenia aquesta disciplina com una practica complerta, és a dir, només observava l'acció per agafar informació sobre el comportament dels nens i aplicar després estratègies a classe.

En aquesta situació en Joan va perdre l'oportunitat d'experimentar per si mateix la sensació d'alçada en el seu cos, però per altra banda, en la següent fase, la de construcció, va començar a construir torres més altes que mai, el que denota que estava interioritzant aquesta.

Llavors sorgeix la pregunta:

La psicomotricista va interrompre l'acció d'en Joan per que "tocava fer construccions" o perquè aprofités aquesta energia i la interioritzes mitjançant les construccions?


JUSTIFICACIÓ DE LES COMPETÈNCIES TREBALLADES________________________

1.- ES AUTÒNOM EN L'APRENENTATGE:

1.1.- Cerca i accedeix a dades i recursos existents a l'hora de resoldre les activitats, tasques i situacions que es plantegen al Pràcticum i a l'assignatura. He tingut que buscar dades i informació sobre psicomotricitat que vam treballar l'any passat per tal de ser el més riguros possible.

1.2.- Reflexiona i pondera sobre elements que porten a una bona actuació professional. Tota aquesta entrada es refereix a un moment crític final on es posa en dubte una actuació professional.

2.- REFLEXIONA SOBRE EL SEU PROPI PROCÉS D'APRENENTATGE

2.2 Identifica les pròpies creences i concepcions; contrasta les creences personals amb les pràctiques i activitats que observa al centre. Si perque dono per fet que hi ha altres formes de treballar la psicomotricitat, no valoro bé o malament l'actuació de la mestra i sóc conscient de les meves limitacions al respecte.

 

2.3 Descriu el que vol aprendre, els objectius que es proposa. Vull fer entrendre al lector que hi ha una situació de conflicte i que hi ha una resol·lució que pot ser, s'hauria d'haver realitzar d'una altra forma. No ho dic de forma esplicita però penso que llegint l'entrada queda prou clar.

 

2.5 Recull dubtes i dilemes. En l'ultima part de l'entrada deixo oberta una pregunta per fer reflexionar, a més d'alguna altra que hi ha en mig i que vol aconseguir el mateix.

 

2.6 Argumenta el que ha fet i per què. Trobo que he argumentat correctament les dades i explico el per qué del meu dubte.

 

2.7 Reflexiona sobre els seus errors i cerca maneres de millorar en la seva actuació profesional. Tota l'entrada en sí mateixa és una pregunta oberta de com podria jo millorar una situació similar. Veure-ho des de fora és senzill, trobar-se en el lloc és més complicat.

3.- ANALITZA I REFLEXIONA SOBRE EL FUNCIONAMENT DELS CENTRES D'EDUCACIÓ INFANTIL

3.3. Contrasta allò que recullen els documents del centre amb les pràctiques i rutines que es realitzen. En el moment que estic questionant l'actuació puntual d'una profesional basant-me en el que diu la teoría, estic treballant aquesta competència.

________________________________________________________________________