Páginas

domingo, 9 de junio de 2013

Valoració del blog

Imaginem una situació qualsevol que volem expresar. Si ho fessim en una novela, segurament afegiriem o trauriem aspectes particulars per dramatitzar-la una mica i fer-la més interessant. Si per contra, ho escrivísim en un diari, posiblement destacariem la visió personal sobre el que ha ocorregut. Y si ho fesim en un bloc public on tothom pot veure els teus pensaments? posariem tota la veritat? El medi per on comuniquem és important a l'hora d'expressar una opinió.
 
Aquest és el dilema que molta gent té a l'hora d'expressar-se en un mitja obert a qualsevol mirada indiscreta. No és el mateix exposar un treball objectiu que criticar aspectes particulars d'un comportament o d'una institució.
 
Encara que personalment no tinc gaire problema amb aquest tema, comprenc als que ho veuen de forma diferent. Moltes vegades, allò que escribim no expressa exactament el nostre pensament. Altres vegades, no ho contextualitzem tant com caldria per fer-lo entenedor. En ocasions simplement ens enfrontem a mirades que no volen veure més enllà d'allò evident. Això pot crear problemas a la persona que no es veu reflexada profesionalment en la crítica.
 
El bloc és una eina molt útil per expresar-nos, per comunicar, per expossar... però molt dolenta per pasar informes. Y moltes vegades, l'observador alié és el que veu, ja que mostrem una visió sesgada de la realitat, on moltes vegades, el vincle academic que hi ha entre tutor i alumne, no es té en compte en l'anàlisi del text exposat en un bloc.
 
Per aquets motius penso que la part del bloc hauria de limitar-se a tascas objectives, i les parts més personals, com reflexions a les bones practiques o tasques dels companys, afegir-les al diari personal, que té una relació més directa amb la tutora.
 
Amb això no estic dient que al bloc no es pugui possar els pensaments autentics que tenim. De fet pensó que hem de tenir el valor de fer-ho i justificar-ho. El que dic es que, des d'un punt de vista extern, aquests pensaments poden ser mal interpretats ja que com sabem, tots portem una motxilla que ens fa veure les coses diferents als altres, a més que l'observador extern mai té tota la informació sobre la situación que llegeix en una entrada, moltes vegades curta, que simplement vol donar resposta a una petició concreta del tutor.

Com a eina didáctica personal, no trobo en el bloc cap avantatge sobre altres medis, tret d'expossar la informació als demés, i si moltes desavantatges. Per contra, com a eina didáctica de coneixment col·laboratiu si que té avantatges indiscutibles.
 

viernes, 7 de junio de 2013

Valoració de les competències assolides.





Si digués que en aquesta assignatura s'han enfortit molt totes les meves competències, mentiria. Les meves competències s'han enfortit des del començament de la carrera. En aquesta també, però tant com en les altres. Evidentment, hi ha algunes que tenen relació directa amb l'assignatura, i aquestes si han millorat més que les altres.
En tot cas, el que si ha millorat molt és la meva capacitat per analitzar-les. El mètode de posar, però sobre tot explicar, les competències, ajuda molt a pendre consciència de debó de quin aspecte estem treballant. En escriure les competències de cada entrada la primera vegada,  vaig posar les que creia que havia treballat, però sense justificar-les. Desprès de la revisió i de la correcció, en vaig veure obligat a trobar els motius de cada una d'elles, i algunes las vaig tenir que canviar. 
 
Amb això vull dir que fins i tot en aspectes del nostre pensament que creiem segurs, no ho son tant com creiem, i tant les presses, la comoditat o fins i tot la manca d'una flexió mínima abans de prendre decisions ens fan errar en allò que creiem més segur. La nostra capacitat de raonament.
 
A continuació, i per aclarir quines competències han millorat i quines no tant, expondré aqui les diferències que he notat des del començament fins al final d'aquesta assignatura.

 1.- ES AUTÒNOM EN L'APRENENTATGE:
 
1.1.- Cerca i accedeix a dades i recursos existents a l'hora de resoldre les activitats, tasques i situacions que es plantegen al Pràcticum i a l'assignatura. No ha millorat gaire
 
1.2.- Reflexiona i pondera sobre elements que porten a una bona actuació professional. Aquesta assignatura m'ha ofert la possibilitat de veure la realitat dels centres i comparar situacions diferents. Per tant crec que aquesta assignatura si ha estat molt treballada i millorada. De fet, és la que més vegades surt citada en l'apartat "competències".
 
1.3.- Accedeix i revisa altres blocs i experiències a partir de la contrastació de la informació recollida tant de la teoria com de la pràctica. No ha estat més o menys treballada que en altres.

1.4.- Arriba a conclusions elaborades a partir de la contrastació de la informació recollida tant de la teoria com de la pràctica. No he arribat a conclusions molt elaborades, crec. Era una assignatura pendent que he intentat treballar en algunes entrades més que en altres.

2.- REFLEXIONA SOBRE EL SEU PROPI PROCÉS D'APRENENTATGE

2.1 Identifica punts forts i punts febles quant a les seves capacitats i competències professionals. No he pogut, ja que les poques hores de feina que he fet m'he centrat més en observar als demés que a mi mateix.
 
2.2 Identifica les pròpies creences i concepcions; contrasta les creences personals amb les pràctiques i activitats que observa al centre. La primera part si ha estat molt important. La segona pel mateix motiu anterior, no ha pogut desenvolupar-se molt.
 
2.3 Descriu el que vol aprendre, els objectius que es proposa. Sempre he intentat justificar que hi ha darrera de les meves reflexions. La competència ha estat treballada, encara que no sé si ha millorat o no.
 
2.4 Es fa preguntes relacionades amb el propi procés d'aprenentatge. Més de les que he expressat per escrit, però gairabé com en altres assignatures.

2.5 Recull dubtes i dilemes. No ha estat tant treballada com creia. És la mania que tinc de intentar respondre-les!
 
2.6 Argumenta el que ha fet i per què. De forma irregular.
 
2.7 Reflexiona sobre els seus errors i cerca maneres de millorar en la seva actuació profesional. He apres, més que com m'agradaria ser, com no m'agradaria ser. 

3.- ANALITZA I REFLEXIONA SOBRE EL FUNCIONAMENT DELS CENTRES D'EDUCACIÓ INFANTIL

Aquestes competències, degut a la meva carencia de pràctiques, no han estat molt desenvolupades.

4.- ANALITZA I REFLEXIONA SOBRE ELS PROCESSOS D'ENSENYAMENT-APRENENTATGE.

4.1.- Identifica els marcs teòrics que justifiquen o qüestionen les pràctiques que es duen a terme. No ha estat gaire desenvolupada, malauradament.

4.2.- Identifica bones pràctiques, les compara. Aquesta ha millorat bastant des del començament de l'assignatura. És una competencia que creiem que "portem de serie" i no és aixi.
 
4.3.- Elabora hipòtesis de per què passa un fet concret a partir d'un recull d'informació. No. Sempre estem fent hipotesi, però moltes vegades no las he expressat amb claretat.

lunes, 27 de mayo de 2013

Reflexions sobre el Documental

Hi ha vegades en que saps que les coses son com son, perque no hi ha altra possibilitat que siguin d'altra forma.
Aquesta és la sensació que tinc desprès de haver fet el documental sobre L'espai d'Eivissa, que tracta sobre una iniciativa de l'educació lliure en aquesta illa.
 
En principi, la idea de coneixer altres formes d'educar que no siguin les tradicionals era atractiva. L'espai d'Eivissa és una iniciativa privada basada en l'educació lliure de l'infant que promou el contacte amb la natura, el respecte pels seus desitjos i per l'aprenentatge sense imposicions, entre altres caracterìstiques.
 
Si algú ha vist el documental "la educación prohibida" es podrà fer una idea de el tipus d'educació en que s'inspira el projecte. Era una bona oportunitat per veure aspectes com, quina feina hi havia darrere, com aconseguirien els objectius, quins problemes havien tingut per endur el projecte endavant...

El contacte

El començament va ser dificultos. Estem acostumat a veure que quan una idea nova (i aquesta ho és) vol obrirse cami en mig d'un munt de dificultats (i aquesta els té) tot siguin facilitats perquè la coneguem i pugui promocionar-se. Ens agradi o no, en aquesta societat en que vivim, la publicitat és essencial. Però en aquesta ocasió no semblava que tinguessim sort. 

Les dos primeres setmanes, vam estar intentant contactar amb altres iniciatives semblants, però molt més incipients. no ho vam aconseguir. El temps passava i semblava que tindriem que canviar de idea. 
Finalment, i despres de diversos intents van poder contactar amb una de les persones que ens portaria a l'Espai d'Eivissa. 
 
Que vull dir amb això?. Que moltes vegades ens sembla que el mètode educatiu que hi ha instaurat és totalment dominant sobre els moviments alternatius perque hi ha darrere un munt de poder que silència a aquets últims; i moltes vegades es deu, simplement, a una incapacitat per organitzar-se i publicitar-se bé. De fet, el grup que anaven a veure, era una reorganització d'un altre grup més gran. Això ja, en si mateix, és preocupant.

Resumint molt. M'ha semblat increible que un grup universitari s'ofereixi a donar a conèxier una alternativa educativa a l'illa i que hagim trigat tant en tenir una resposta concreta.

L'arribada
 
Contrariament a la fase de contacte, l'arribada va ser molt cordial. Vam pactar les condicions per la filmació i vam provar de respectarles tot els que ens era possible. No vam filmar nins, no vam destorbar ningú que no volgues (i no volia molta gent) .... 
 
Les instal·lacions són molt diferents a les que podriem esperar d'una escoleta normal. Tot i això respecta l'espirit de l'educació lliure i de l'educació per racons.

És aqui on em faig la primera pregunta. I si hagues plogut? Tot estava a l'aire lliure excepte una petita caseta. S'hagues fet la inauguració? Que passarà quan plogui, faci fred o hagui iclemencies que no permetin als nens sortir fora. Es quedaran tots a la petita casa de fusta que hi ha? Hi ha calefacció dintre?
Les instal·lacions són molt bones per al  temps bó, però, i per al dolent? 

La charla

Aquesta era la part que més m'interessava. És on els interessats en portar als nens/es feien preguntes sobre el projecte educatiu del centre. Malauradament, vaig tenir que filmar altres coses i no més vaig poder escoltar uns pocs minuts. Però encara que faci mal, he de dir que no em va agradar gaire el que vaig escoltar.

Punt primer. Un projecte educatiu alternatiu sempre suposa un risc per la persona que ho escolleix. Per tant, hem d'estar molt segurs del nostre projecte per transmetre-ho al futur client. Això no va ocorrer. Totes les respostes van ser dubitatives, poc clares i fent referencies a la llibertat del nen i al respecte. En un moment, una de les responsables va dir que en aquesta educació, si un nen volia estar jugant a la sorra tot el mes, un adult no era ningú per dir-li que no ho fes. Ella no l'agafaria i el portaria a un altre lloc si el nen no volia.
La idea pot semblar bona, però de seguida vaig pensar... i si resulta que el nen és autista? com s'adonaria? A més, com ens diuen els apunts, "Els infants només poden aprendre a partir de la regularitat, de la coherencia de la diversitat de les propostes" (apunts bloc tematic 3, pag. 12)

Penso que educar al nen implica fer que experimenti i actui en diversos contextos.
 
Punt segon. Si vas a presentar un projecte, saps que haurà preguntes que segur et faran. Com estudiaran els nostres fills les assignatures de llengua i matemàtiques és una d'aquestes segures, segures!
No pots respondre... "bueno, si cap pare ens ho demana de fer ja veurem d'arreglar-ho"... Si ja t'ho estan demanant!

Punt tercer. Deixem de banda les dos anteriors. És una educació nova que no es té per què regir-se pels mateixos principis. Un d'els pilars fonamentals que es dona en aquesta educació i que la institucionalitzada deixa de bastant de banda és l'amor! Una mare va preguntar... com treballeu l'amor... de seguida vaig pensar... conflicte!, fins i tot en el que estan d'acord, hi ha diferents perspectives... 
I asi va ser. Les respostes ambigues i poc clares de tres conferenciants em va aclarir la mancança de criteris clars fins i tot en els punts que tenien en comu els asistents i els conferenciants.
 
Veiem llavors que, encara que el nivell d'il·lusió que tenen els responsables del projecte és molt alt, no trobo que estigui a la mateixa alçada la seva preparació per portar a terme aquest. En tot cas no per que sigui un projecte exportable a altres llocs. Per comvercer a altres persones, primer has de tenir clar, no només els principis del teu projecte educatiu, també el camí que porta a la resolució d'aquests principis.
 He començat dient que a vegades, les coses són com són perquè no poden ser d'altra forma. Veien les avantanges de sistemes educatius com aquest, és extrany no veure com la gent no presiona a l'estat per que, al menys, obri el classic sistema educatiu a visions més properes a sistemas alternatius. 
 
La conclusió que he extret de tot, és que, per una banda, ningú espera aquest canvi, ja que el primer que fem és voler mantindre els coneixements que ens han ensenyat, tal i com els han ensenyat. (matemàtiques, llengua, ...) i per altra, la capacitat organitzativa de la gent que prefereix aquets sistemes alternatius és molt baixa.

Si ajuntem tots dos problemes, podem veure perquè les coses són com són. 

 
 JUSTIFICACIÓ DE LES COMPETÈNCIES TREBALLADES________________________
 
1.- ES AUTÒNOM EN L'APRENENTATGE:

1.1.- Cerca i accedeix a dades i recursos existents a l'hora de resoldre les activitats, tasques i situacions que es plantegen al Pràcticum i a l'assignatura. Aquest documental ha estat un minimaster al respecte, ja que ens hem tingut que documentar i preparar les preguntes, per saber on anavem, etc.

1.2.- Reflexiona i pondera sobre elements que porten a una bona actuació professional. Crec que he estat crític a l'hora d'exposar els problemes que fan que aquest tipus d'educació no tronfi, i un d'ells és el etern dubte que hi ha sobre la bona actuació profesional.
 
1.3.- Accedeix i revisa altres blocs i experiències a partir de la contrastació de la informació recollida tant de la teoria com de la pràctica. Una de les coses que més m'ha preocupat és la gran diferència que hi havia entre la teoria de la documentació estudiada i la pràctica que vam poder observar.
 
1.4.- Arriba a conclusions elaborades a partir de la contrastació de la informació recollida tant de la teoria com de la pràctica. Crec que en aquest cas si he justificat les opinions i las he contrastat.

 
2.- REFLEXIONA SOBRE EL SEU PROPI PROCÉS D'APRENENTATGE

2.2 Identifica les pròpies creences i concepcions; contrasta les creences personals amb les pràctiques i activitats que observa al centre. Sóc conscient de que les meves creences contrasten amb la visió educativa que tenen els seguidors de la educació lliure. Encara que no las he exposat directament, crec que es veu clarament a l'entrada.

2.5 Recull dubtes i dilemes. Crec que estan clarament exposades.
 
2.6 Argumenta el que ha fet i per què. Argumento els motius que m'han fet dubtar sobre aquest sistema educatiu.

 
3.- ANALITZA I REFLEXIONA SOBRE EL FUNCIONAMENT DELS CENTRES D'EDUCACIÓ INFANTIL
 3.1.- Es fa preguntes sobre el que ha observat quant al funcionament del centre. Moltes, sobre el funcionament, garanties, futur...
 
3.2 Aporta reflexions en quant a l'organització del centre. També, crec que esta molt complert al respecte. encara que pot ser no són lo constructives que m'hagradaria.

3.3. Contrasta allò que recullen els documents del centre amb les pràctiques i rutines que es realitzen. No tenim coneixement suficient al respecte i per això no ho hem exposat, però si que hem detectat moltes diferències.


4.- ANALITZA I REFLEXIONA SOBRE ELS PROCESSOS D'ENSENYAMENT-APRENENTATGE.
 
4.1.- Identifica els marcs teòrics que justifiquen o qüestionen les pràctiques que es duen a terme. El documental tracta sobre un marc teòric concret que està clarament identificat.

4.2.- Identifica bones pràctiques, les compara. Pot ser m'he fixat molt en les "males pràctiques" però això comporta que identifico les bones i se que aquestes no ho són. (sempre des d'el meu punt de vista i les meves creences)

Reflexions sobre els projectes expossats


Treball sobre projectes

El colegi s'Olivera és pionera a l'illa en el camp del treball per projectes. Aquests parteixen dels interesos dels nins, del diàleg, de la investigació, d'activitats estructurades....
En el treball dels nostres companys, ens han portat a aquest colegi i ens han mostrat com treballan per projectes. 

Uns aspectes importants a tenir en compte són que el llibre desapareix i per tant no cal que ens limitem als temes que hi ha impresos en un guió. Això dóna moltes possibilitats. Es poden incloure conceptes nous dintre de la feina treballada. El treball amb llibre és rigid i moltes vegades es limita a memoritzar conceptes que els nens no coneixen.

Mitjançant els projectes, els nens es fan més crítics, aprenen a cuestionar els fets, experimenten hipòtesis i comproven els resustats. Això és cada vegada més important en el món en el que vivim.

La relació amb l'entorn és major ja que els coneixements no només es llegeixen, es viuen. El coneixement s'experimenta, no només s'apren.

La paticipació és més gran i la individualitat queda arraconada, aspecte molt interessant on la individualitat imperant és senyalada moltes vegades com la gran culpable de molts dels nostres mals. A més, potencia moltes capacitats, com el debat, les reflexions, l'espirit crític, etc.

Sens dupte, el documental és interessant i ens mostra com una educació per projectes és posible, viable i pot arribar a bon fi.

Moltes vegades tenim por dels canvis. És normal. Podriem fiar-nos del primer que ens digui que té la solució a tots els nostres problemes? y si ho fessim, tindriem arguments per negar-nos al seguent? i al seguent?

En educació la situació és semblant. Tothom creu que s'ha de canviar el mètode actual però ningú sap com fer-ho. Projectes com el de S'Olivera són importants perque lideren un canvi i són l'exemple on molta gent es fixa per confirmar si el mètode funciona o és un desastre.

Si els alumnes que cursan estudis en col·legis amb aquesta metodologia no tenen, almenys, problemes greus per assolir els coneixements posteriors amb altres metodologies, (i tot fa pensar que així és) pot ser tothom serà més permisiu amb aquets mètodes.



El parc sonor

El grup d'en Nacho ha fet una bona feina, però aquest projecte de millora m'ha servit molt per reflexionar sobre la incapacitat que tenim per preveure les reaccions d'un infant d'avant d'una situació que hem plantejat.... o pot ser no?


Uns dels problemes que he trobat és que valorem el primer contacte com el definitiu, i pot ser no és així. En un primer moment, el nen/a que es troba en una situació nova ha de coneixer-la, ha de familiaritzar-se amb ella, i és per aixó que explica que en aquest parc, els nens reaccionessin com ho van fer (estic teoritzant sense fonament)


És una vegada que coneixem els aparells, els objectes, els utensilis, quan de debó els utilitzem per la seva funció.


Són els nens diferents? Per qué suposem que ja saben les regles del joc que no els hem ensenyat?  Per que suposem que les respectaran sense coneixer el material primer?
 Per qué pensem que necessiten regles per tot?

Crec que aquest projecte de millora és un exemple d'això i ens hauria de fer reflexionar sobre la visió de l'infant que tenim tots. 






Pati. Reflexió

Impressionant és la paraula que em va sortir en veure la gran feinada que hi ha darrera d'aquesta proposta de millora. Però veient el power point i la tasca que hi ha darrera, no podem dir que hagi estat casualitat.
 
La búsqueda de opcions ha estat molt gran. Finalment l'opció escollida ha estat la que va "suggerir" la direcció, aspecte aquest que trobo molt malament, però que considero que mirant el treball realitzat, encara puja més la nota, ja que si és dificil fer aquesta feinada en un treball que t'agradi, és encara més dificil fer-ho en una tasca amb la que no estas del tot d'acord.
 
El material realitzat, (tunel sensoria de cartró, pneumàtics pintats, tunel motriu, zona simbólica y zona hogar) abarca un gran ventall de situacions i possibilitats. Respecte i cura dels materials, desenvolupament del control motriu, de la imaginació.... 
 
Trobo que el nivell de profesionalitat d'aquest equip fent una feina tan bona amb un encarrec que no ha sortit d'ells m'ha fet reflexionar molt sobre el comportament que hem de tenir en qualsevol situació. No cal que ens agradi una situació para que poguem extreure el millor resultat posible. Sens dupte, ha estat una lliçò per tots.
 

La pràctica educativa a Eivissa
Aquest vídeo m'ha fet reflexionar molt sobre la preparació que tenen els docents d'infantil en l'actualitat.

En la facultat ens fan molt d'ènfasi en les competències que hem de desenvolupar. He de ser sincer i he de dir que m'ha decebut molt veure en les entrevistes gent literalment llegint textos o inclus assenyalant les línees amb el dit per enrecordar-se que dir. És suposa que els han preguntat aspectes que haurien de tenir clars i esperaba unes respostes més naturals.
 
En tot cas, el tema tractat és molt interessant, encara que no m'ha quedat clar qui era qui en aquest documental. Una pena perqué m'ha semblat el que més possibilitats tenia per debatir aspectes educatius en l'actualitat.



Projecte de millora de Ses Paises.

Aquest és un projecte que intenta donar resposta a la necesitat que té l'infant de tenir moments d'intimitat en les seves relacions socials.
 
Basat en un coneixement de les característiques del centre, aprofita aquestes per donar resposta a unes observacions fetes durant l'estada a l'escoleta.
Em consta que s'ha posat molt d'esfors en la seguretat dels objectes i en la calitat dels acabats. Fer estructures que estan pensades per durar és més complicat que només fer-les per emplenar l'expedient i aprovar.
 
És por aquest motiu que pot ser més frustant el resultat en una part del projecte. Els nens, com en el cas del parc sonor, han reaccionat com no esparaven els autors del projecte. Els nens, en particular un petit grup dells, han "sabut veure" més possibilitats de les teoritzades inicialment. Quí els pot culpar si ningú els ha avisat que les estructures no estaven preparades per tanta imaginació?

Deu ser una pena veure com una part del projecte, que ha costat tant esfors se'n va a norris per un "exces d'exit".
 
Però la part "enfonsada" només és una part del projecte. L'altra, uns seients fets amb palets, matalassos i lona han tigut molt d'exit i aguanten bé tant les inclemencies metereológiques com les "inclemencies infantils". Hi ha una altra part, encara no acabada, que consta d'una taula i un seients de fusta, que garanteixen durabilitat i baix manteniment, aspectes que sembla han de tenir els projectes de millora per que siguin "validats".


Reflexions finals
 
He de felicitat a tots els meus companys per la tasca realitzada. Tots els projectes i documentals han necessitat molt d'esforç, dedicació i hores extretes d'altres activitats segurament més gratificants.
 
Per altra banda, m'ha decebut molt veure la poca implicació que hi ha entre els equips docents a l'hora d'aprofitar aquest talent, a l'hora de respectar els dessitjos dels participants i d'involucar-se en els plans de millora de la seva escola. 
 
Desestimar projectes, ja sigui per no poder acomodar-los a la línia educativa, per qué necessiten una continuitat i molesten, o simplement perque no els creuen edients, és una acció que no hauría de realitzar-se. Si estem fent pràctiques per aprendre i acceptem que l'error és part d'aquest aprenentatge, hauríen de respectar el valor que suposa arriscar-se en un projecte nou i equivocar-se.
 
Amb quina actitud hem de enfrontar-nos a un futur amb aquestes actituds?
 
Fins ara, tots els projectes de millora que he vist han estat dirigits als infants. Pot ser l'any que be el meu projecte de millora haurà d'estar dirigit als docents. 

JUSTIFICACIÓ DE LES COMPETÈNCIES TREBALLADES________________________

1.- ES AUTÒNOM EN L'APRENENTATGE:

1.2.- Reflexiona i pondera sobre elements que porten a una bona actuació professional. En les reflexions finals es pot veure aquesta competència.

1.4.- Arriba a conclusions elaborades a partir de la contrastació de la informació recollida tant de la teoria com de la pràctica. Crec que la opinió final està contrastada per l'experiencia dels meus companys.


2.- REFLEXIONA SOBRE EL SEU PROPI PROCÉS D'APRENENTATGE

2.1 Identifica punts forts i punts febles quant a les seves capacitats i competències professionals. Sé que sóc molt més ordenat que avans, més constant, serios, reflexiu... identifico els meus (suposats) punts forts així com els debils, com poden ser una memória molt fluixa, rebeldia d'avant situacions concretes... però és posible que m'equivoqui. Com puc saber que identifico bé els meus punts forts i febles? Per saber-ho hauria de comparar-les amb les percepcions d'un agent extern... si no sería una identificació subjectiva.

2.2 Identifica les pròpies creences i concepcions; contrasta les creences personals amb les pràctiques i activitats que observa al centre. No puc negar que les meves creences sobre el respecte a la gent que fa un esforç per aprendre s'han reflectit aqui.

2.3 Descriu el que vol aprendre, els objectius que es proposa. Han quedat suficientment clars al final de l'exposició.

2.4 Es fa preguntes relacionades amb el propi procés d'aprenentatge. Si, per les preguntes que he expossat en l'entrada.

2.5 Recull dubtes i dilemes. Si, sobre el mecanisme de les prediccions que fem, les necesitats reals dels infants, les seves respostes als problemas que suggerim...

2.7 Reflexiona sobre els seus errors i cerca maneres de millorar en la seva actuació profesional. La part final és una reflexió interna sobre el funcionament general dels plans de millora.


3.- ANALITZA I REFLEXIONA SOBRE EL FUNCIONAMENT DELS CENTRES D'EDUCACIÓ INFANTIL

3.1.- Es fa preguntes sobre el que ha observat quant al funcionament del centre. La part final és una crítica al respecte.
 
3.2 Aporta reflexions en quant a l'organització del centre. El mateix motiu que l'anterior entrada.


4.- ANALITZA I REFLEXIONA SOBRE ELS PROCESSOS D'ENSENYAMENT-APRENENTATGE.


4.2.- Identifica bones pràctiques, les compara. He estat molt critic al respecte.

4.3.- Elabora hipòtesis de per què passa un fet concret a partir d'un recull d'informació. Si, sobre les reaccions incontrolables dels infants.

miércoles, 15 de mayo de 2013

Documentals sobre educació infantil 0-3

No ha estat fàcil trobar documentals sobre aquesta etapa de l'educació tant curta. La majoria abarquen tots dos cicles i arriben fins als 6. Molta gent fixa la seva mirada el els nins "que ja poden fer moltes coses" i pocs en els nins als que "les hem de fer totes"
Tot hi això he trobat informació al respecte.

EL CANVI DE VOLQUERS



Ho podeu veure clicant en el seguent títol del documental: El canvi de volquers


Quant vaig veure aquest vídeo, no sabia si al final em sortiria el telèfon per comprar al nin i practicar el canvi de volquers!! Les noves formes de comunicació han arribat a l'ambit ducatiu! Benvinguts a la "teletienda" d'infantil, on aprendrem a canviar els volquers d'una forma dinàmica i amb un tó vocal més propi de "callejeros viajeros" que d'un mestre.
Instruccions ràpides, imatges que desenfoquen el cul del nin mentre mostren la cara d'altres, 3 o 4 consells finals interesants en forma de "flash"... i llestos.
Sens dubte, aquesta forma de comunicació cada vegada més instaurada s'ajunya cada vegada més de les meves creences i conviccions. Convertir tot en un show amb ritme trepidant no és la meva preferia forma de comunicar coneixements. Ho he posat no més per demostrar que a vegades si reconeixo les meves pròpies creences.

Per altra banda, en una bona pràtica, aquest moment s'hauria d'aprofitar per convertir-ho en un moment de comunicació, en un moment on donar seguretat a l'infant. Més enlla d'una bona tècnica, el nen ha de sentir que pot confiar en la persona que te davant. El podem dir que farem, com ho farem.. d'aquesta forma, el nen s'acostuma al llenguatge a més de millorar el vincle amb l'educador. També convindria tenir a má totes les eines i complements necesaris i fer-ho en una superficie segura i estable. D'aquesta manera, el canvi de volquers el farem amb seguretat i el nen/a no haurà de sofrir els nostres nervis. Per últim, aquest és a més un bon moment per fer exploracions en el cos de l'infant per detectar posibles anomalies o aprofitar per què conegui el seu cos.

Per tant, una bona pràctica de canvi de volquers incluiria:


  • Una bona tècnica
  • Preparació del material necessari per tenir-ho a mà.
  • Manipulacions segures.
  • Respecte per la higiene.
  • Comunicació/feedback

LABORATORIO INFANTIL DEL LENGUAJE


Ho podeu veure clicant en el seguent títol del documental: Laboratorio infantil del lenguaje


"En la facultad de psicología de la Universidad Autónoma de Madrid se ha instalado un laboratorio infantil. Estos centros de investigación sirven para estudiar distintos aspectos del desarrollo de los bebés y de los niños pequeños. En principio este laboratorio va a comenzar estudiando el proceso por el cual los niños adquieren el lenguaje y será el primero de este tipo en España que se dedique al estudio de la gramática temprana. Este laboratorio se utilizará para realizar experimentos sobre el proceso de adquisición de la lengua española. Hasta ahora se había trabajado fundamentalmente con el Inglés."

D'aquesta manera comença aquest documental molt més serios i ambicios que l'anterior on se'ns parla de l'estudi de la  comprensió del llenguatge per part de l'infant en un context controlat i amb una metodologia científica. 


El programa científic estudia les reaccions lingüístes dels infants per tres vies. Observant-los en el seu ambient natural, es a dir, mentre jugan, mentre estan amb els seus pares, etc; complementant aquest resultats amb questionaris fets pels pares; i per una tercera via final, recreant situacions interessades per a restringir variables.


El documental ens mostra la evolució i importancia del llenguatge en el ser humà, el mètode emprat en aquesta experiència per estudiar-ho i diverses explicacions de com s'expresen els nens a diferents edats.


Sens dubte gairabé 20 minuts de documental molt interessant on podrem veure que el llenguatge verbal és no més un dels molts que l'infant por utilitzar per comunicar-se amb nosaltres i que mentre aconsegueix dominar-ho, pot dir-nos moltes coses que nosaltres hem d'escoltar.

Això en fa reflexionar sobre alguns aspectes: 
Arriba la informació recullida en aquests estudis al docent tipus? 
Es fan metodilogies noves amb la informació recollida?
En que aspectes pot canviar l'educació amb aquestes dades?



DIDÁCTICA DE EDUCACIÓN INFANTIL
RECURSOS EDUCATIVOS

Ho podeu veure clicant en el seguent títol del documental: 


No!
En aquest documental no trobareu nins treballant en grup. Ha arribat l'hora de reflexionar sobre el mateix procès d'aprenentatge, del nostre!. Aquest documental està dirigit a nosaltres, els educadors/es d'infantil i planteja diversos exercicis per millorar la feina docent en grup.
Aquesta competència la tenim tots, penso, molt desenvolupada, però no està de més veure el video per poder oferir als companys/es de profesió recursos per que els que no la tinguin, la desenvolupin. En la nostra profersió serà molt important (si la nova llei d'educació no ho canvia) el treball colaboratiu entre tots els mestres.



JUSTIFICACIÓ DE LES COMPETÈNCIES TREBALLADES________________________


1.- ES AUTÒNOM EN L'APRENENTATGE:

1.1.- Cerca i accedeix a dades i recursos existents a l'hora de resoldre les activitats, tasques i situacions que es plantegen al Pràcticum i a l'assignatura. Si, en aquesta ocació he buscat informació especifica per fer aquesta entrada i he vist diversos documentals per fer una petita criba.

1.2.- Reflexiona i pondera sobre elements que porten a una bona actuació professional. La primera i L'ultima entrada han estat posades expresament per una necesitat de saber quines són els aspectes que porten a una bona actucació professional.


2.- REFLEXIONA SOBRE EL SEU PROPI PROCÉS D'APRENENTATGE

2.4 Es fa preguntes relacionades amb el propi procés d'aprenentatge. Si. La busqueda d'aquets documentals és una busqueda per a contrastar diferents expresions de l'aprenentatge assolit. 


4.- ANALITZA I REFLEXIONA SOBRE ELS PROCESSOS D'ENSENYAMENT-APRENENTATGE.

4.2.- Identifica bones pràctiques, les compara. El primer documental és el reflex d'una bona pràctica vist des d'un punt de vista de transmisió de coneixement que trobo equivocat.

jueves, 9 de mayo de 2013

Presentació del documental i Reflexions

Presentació

El documental que hem fet ens parla de la necessitat d'un grup de gent d'educar als seus fills d'acord amb les seves creences, amb els seus ideals i amb el convenciment que és el millor per ells.

L'ESPAI D'EIVISSA és un lloc de trobada de pares i educadors que procuren que els seus fills s'eduquin en  la natura, que es desenvolupin en un entorn de respecte i llibertat, on les activitats sogeixen del mateix infant i no des de l'egocentrisme de l'adult que vol veure el seu fill omplir les seves perspectives més altes.

Amb molta il·lusió, una mica d'experiència i molta bona voluntat, el projecte ha cobrat forma i comença el seu cami. On arribin pot ser no és tan important com que els nins i els pares tinguin una alternativa viable a l'escola "institucional".

L'espai està ple de racons, (musical, joc simbolic, cuina, sorral...) on els nens poden deixar volar la seva imaginació i exercitar el seu aprenentatge mitjaçant tot tipus de jocs manuals, simbólics i psicomotrius en un entorn natural i molt segur.

Amb aquest documental, vull exposar una altra forma d'educar, diferent amb moltes coses a la forma tradicional. Basada en la importància del desenvolupament natural del nen, amb una personalització molt més gran i amb una simbiosi amb la natura.

 


Degut al compromis al que hem arribat amb els interessats de no penjar el video a Internet, no puc mostrar-ho en el bloc, encara que si puc enssenyar un petit vídeo on surten parts de la insta·lació.

Demano disculpes tant per la qualitat de les imatges com per la del montatge. El vídeo i jo no ens portem gaire be.




L'espai d'Eivissa
Triptic i text de presentació
Varem estar presents a l'apertura de l'escola 

"Hola a totes i tots,
Per fi estem preparats per fer la jornada de portes obertes de l'Espai d'Eivissa, projecte d'educació lliure. El gran dia serà l'1 de Maig.
A més de la xerrada informativa sobre el nostre projecte d'acompanyament respectuós, hi haurá contacontes, música en directe sorpreses, llimonada casolana i bon menjar al migdia.Us hi esperem!
L'espai d'Eivissa es troba al terme municipal de Sant Rafel, aprop de la discoteca Amnesia."


Algunes preguntes que varen fer als responsables del projecte
  • Quines són les idees principals en les què es basa aquest projecte?
  • Quines carències creus que té l’educació formal actual?
  • Veus aquest projecte com una alternativa o com un complement a l’educació formal?
  • Què pot aportar aquest projecte al sistema educatiu actual?
  • Quines matèries es dónen al projecte? Quins horaris teniu?
  • Quins recursos didàctics, material didàctic, utilitzeu al centre? Amb quines instal·lacions compteu?
  • Quina és la finalitat del projecte?
  • En quin model educatiu vos heu inspirat per a realitzar aquest projecte?
  • Quines persones estan implicades en aquest projecte?
  • Quins problemes organitzatius heu tingut? Quan neix la idea?
  • Quina capacitat d’infants teniu?
  • Edat dels infants als que va enfocat el projecte
  • A nivell d’organització del centre, qui és el que fa la programació de l’aula? I el projecte de centre? Teniu projecte curricular?
  • En què es fonamenta aquesta corrent pedagògica?
  • Com tracteu la integració dins del projecte? Amb quins recursos conteu per a treballar amb infants amb NEE?
     
    Reflexions

    Molts duptes m'han sortit després de la visita al centre. Com a reflexió, ens podem fer preguntes com....
    • Ho aconseguiran? 
    • Estan suficientment preparats per afrontar el repte? 
    • És suficient la il·lusió per portar endavant un projecte d'aquesta envergadura? 
    • Sabran contagiar a més gent per que aquest projecte tingui una repercusió més gran en el futur?
    • Aquesta educació preten substituir l'ecuació tradicional o complementarla?
    • Per qué l'educació pública mai no ha utilitzat cap part d'aquesta metodologia?

    Les respostes a moltes encara no hi són, però es resoldran en un futur. De moment he après que hi ha moltes formes d'educar i que prioritzen diferents objectius. 

    Podriem arribar entre tots a un acord?

     
    JUSTIFICACIÓ DE LES COMPETÈNCIES TREBALLADES__________________



    1.- ÉS AUTÒNOM EN L'APRENENTATGE:
     1.1.- Cerca i accedeix a dades i recursos existents a l'hora de resoldre les activitats, tasques i situacions que es plantegen al Pràcticum i a l'assignatura. He tingut que accedir a informació i recursos materials diversos per realitzar el documental.
     
    1.2.- Reflexiona i pondera sobre elements que porten a una bona actuació professional. Aquesta entrada, es no més una presentació. Però en tot el treball he procurat reflexionar sobre els elements d'aquesta metodologia que porten a una bona actuació i els que no. He identificat més els que no, i coneixer el que no he de fer m'ha ajudat a aclarir el que si he de fer.
    1.3.- Accedeix i revisa altres blocs i experiències a partir de la contrastació de la informació recollida tant de la teoria com de la pràctica. Per aquest documental, he tingut que coneixer la teoria metodologica i la he comparat amb la realitat en el moment de veure el comportament i expresions dels interesats. Abans d'anar m'he /ens hem documentat amb altres fonts per coneixer el que ens anavem a trobar.

    2.- REFLEXIONA SOBRE EL SEU PROPI PROCÉS D'APRENENTATGE

    2.1 Identifica punts forts i punts febles quant a les seves capacitats i competències professionals. Encara que no ve reflectit en aquesta entrada que es limita a la presentació del documental, aquest m'ha fet identificar millor que punts forts i debils tinc a l'hora d'afrontar un projecte amb gent amb la que no havia treballat mai. Per altra banda, he pogut contrastar els meus coneixements amb altra gent.
     
    2.2 Identifica les pròpies creences i concepcions; contrasta les creences personals amb les pràctiques i activitats que observa al centre. Comparar les teves creences amb una ideologia/metodologia tan diferent sempre ajuda a identificar les teves més clarament.
    2.3 Descriu el que vol aprendre, els objectius que es proposa. Encara que breument, si que exposo els motius d'aquest documental.
    2.6 Argumenta el que ha fet i per què. O almenys ho intento.
    ____________________________________________________________________