IDENTIFICAR BONES PRÀCTIQUES DE CENTRE I D’AULA

Bones pràctiques de centre

Moment de menjar

http://www.aprendeme.com/consejos-para-que-tus-hijos-coman-de-todo/

 

No he estat al centre el temps suficient per fer analisis sobre les bones pràctiques. M'he cetrat més en coneixer somerament el funcionament del centre en general i pot ser he descuidad el detall. 

Trobo que tot el mètode emprat al centre és bo. El treball per projectes és una nova forma de transmisió del coneixment que implica molt més a l'alumne en el seu propi aprenentatge, i ho fa des de la pràctica i l'experiència de l'infant mateix. El treball de les rutines, el respecte per l'infant, tant en el tracte com en l'acompanyament... no podria escollir no més una bona pràctica. 

 

Però he d'escollir una, i cometaré una que trobo és molt útil en aquestes edats, com és la de responsabilitzar-se de les coses, aspecete que es treballa al entre en molts moments, com per exemple amb de les eines emprades a l'hora de menjar.

 

Un de les principals aspectes que hem de treballar a infantil és l'autonomia, és a dir, hem de procurar que el nen mateix trobi els recursos suficients per aconseguir els objectius que es proposi. I "Una de les activitats amb més trascendència educativa en la primera etapa de vida és el menjar" (apunts bloc temàtic 3, pag. 15). En aquest cas, treballant la rutina de recollida de coberts i utensilis de mejar i beure estem treballant, per una part, la responsabilitat, ja que cada nen és responsable dels seus propis coberts. La disciplina, ja que encara que no m'hagrada aquesta paraula, trobo que també forma una part important de les nostres vides si volem viure en societat. L'ordre, ja que posen cada utensili en un lloc definit; els plants, els coberts, els gots... També estem treballant el temps, perqué posem fí a un moment que és el de menjar. El respecte als demés, tots ho fan, "jo ho he de fer també", les rutines, la higiene etc.

Per altra banda, les mestres són en tot moment respectuoses i animen als nens a fer la feina de forma motivadora, (encara que, a vegades, tots tenim el nostre moment "glorios") 

 

Com a crítica constructiva no més he de dir que pot ser es podria involucrar més als nens en el procès de realització del menjar i fer un taller sobre el tema, ja que aquest moment que he descrit, malauradament, no més el poden experimentar els nens que paguen menjador, que no són tots. D'aquesta forma podriem veure les  diferens capacitats que hi ha entre els que menjen a casa i els que menjen a l'escola. Podrien aprendre uns dels altres, comparar costums, etc.

Bones pràctiques d'aula

 

L'assemblea

http://riodexperiencias.blogspot.com.es/2012/06/bebe-en-la-asamblea.html

L'assemblea és un moment molt especial. És l'inici "psicològic" de la jornada. En aquesta escola l'assemblea és un moment per reflexionar sobre el temps que fa. Es passa llista i són els mateix infants (un cada dia) els que busquen, mitjançant unes fotografies que va treient la mestra, si els seus compans han vingut o no. D'aquesta forma treballem les relacions, el nen sent que és ser protagonista, participa en la vida dels demés, colabora amb la figura de referpencia... 
 

Una vegada pasada llista, veiem que temps fa. Fa sol? Va vent? Plou? Podrem sortir al pati? Totes aquestes preguntes es fan a l'assemblea. Si a més hi ha una jornada de projectes, es faran una serie de preguntes sobre el tema per provar que els nens participin. 

En principi, les posibilitats de les assembleas són molt més grans, però, estan els nens d'aquestes edats preparats per debatir sobre temes complexos?. Jo pensaba que si, però la realitat que vaig veure em va fer canviar d'opinió. Amb dificultats podien expresar conceptes basics sobre els temes a tractar (en les dos jornades que vaig estar els temes van ser els bancs i les autoescoles) Que pot saber un nen d'aquesta edat sobre això? Clar que l'objectiu dels projectes era apropar als infants a la seva realitat propera, no donar lliçons d'economia i conducció. Un altre cop, la meva visió de l'infant estava "primaritzada"

 

JUSTIFICACIÓ DE LES COMPETÈNCIES TREBALLADES________________________

1.- ES AUTÒNOM EN L'APRENENTATGE:
 

1.2.- Reflexiona i pondera sobre elements que porten a una bona actuació professional. Penso que sí ja que he buscat millorar una pràctica que en principi, sembla bona, encara que incomplerta.

2.- REFLEXIONA SOBRE EL SEU PROPI PROCÉS D'APRENENTATGE

 

2.4 Es fa preguntes relacionades amb el propi procés d'aprenentatge. La part final és un proces de reflexió sobre la posibilitat de millora d'un moment educatiu. Son preguntes obertes.

2.5 Recull dubtes i dilemes. Pel mateix motiu que el punt anterior.

2.6 Argumenta el que ha fet i per què. Penso que he donat motius tant de perqúe he exposat aquest tema com de per qué he dit aquestes petites reflexions finals.

2.7 Reflexiona sobre els seus errors i cerca maneres de millorar en la seva actuació profesional. Una altra vegada, la part final és una posibilitat de millorar la meva futura pràctica profesional.

3.- ANALITZA I REFLEXIONA SOBRE EL FUNCIONAMENT DELS CENTRES D'EDUCACIÓ INFANTIL

 

3.2 Aporta reflexions en quant a l'organització del centre. Trobo que voler millorar les posibilitats del centre amb els recursos existens (cuina) es pot englobar en aquest apartat.

4.- ANALITZA I REFLEXIONA SOBRE ELS PROCESSOS D'ENSENYAMENT-APRENENTATGE.

 

4.2.- Identifica bones pràctiques, les compara. És l'objectiu d'aquesta entrada. A més he pogut donar la possibilitat de trobar formes de comparar aquesta bona pràctica fent un tallers entre els nens que menjen a l'escola i els que ho fan a casa.

________________________________________________________________________

BONES PRÀCTIQUES 0-3

Visita el llistat d’experiències 0-3 que hi ha a continuació i descriu les 3 que més t’agraden i argumenta perquè.

Y ELS GUANYADORS SON....

LA FIRA DE LA TARDOR
http://www.xtec.cat/~ccols/intercan/martorell/tardor2004/08.htm

En aquesta activitat els nens jugen i investiguen amb materials naturals, com son les fruites característiques del moment que están estudiant, la tardor.

Experimentar amb fruita té avantatges, entre altres el de treballar amb un material viu, que es veu diferent per fora i per dintre. Es pot menjar, taca, fa olor... el nen pot experimentar amb la majoria dels seus sentits amb un mateix material.  Algunes són tobes, altres dures, tenen diferents colors... les posibilitats són enormes.

A més, m'ha agradat aquesta experiencia per relacionar el temps (tardor) amb els fruits. El tractament fotogràfic és molt bó, i podem veure als nens en moltes accions. Els rotuls són senzills i explicatius i deixen que siguin les imatges les que parlin per si mateixas.

També m'agrada que el text estigui escrit en 3ª persona. No trobo correcte que un adult parli en primera persona sobre les accions que fa el nen. Les apreciacions que fem són subjectives. Entenc la part comunicadora que té el parlar en primera persona de les accions que fa un nen que no las pot expresar, però trobo més correcte fer-nos responsables de les nostres pròpies interpretacions i deixar clar que el que expresem és el que interpretem.

Per últim, l'activitat trova moltes possibilitats al material. Lluny de quedar-se amb l'observació i manipulació, fa tasques matemàtiques, manipulatives... per finalment portar tot aquest coneixement a la realitat cotidiana amb una "fira de la tardor". Els nens tindran una visió diferent del mercat quant vagin amb el seus pares a comprar.

TREBALL EN EQUIP
http://www.xtec.cat/~ccols/intercan/ebpaubcn/ebpaubcn.htm

Treballar en equip és important. Pot ser és una de les capacitats que més he desenvolupat durant la meva estada a la Universitat. Pot ser que és per això que m'he fixat en aquesta activiat.

La seva temática m'ha cridat l'atenció, però sobretot m'ha agradat la seva simplicitat. No només les seves imatges parlen per si soles, a més ens conviden a conseguir el que ens mostren. Ens convidan a conseguir-ho  més que dirnos com ho hem de fer.

Les images ens mostren accions curtes però importants, ja que han sortit del interés dels mateixos nins. Ningú els ha dit "jugueu junts!", han estat ells els que ho han fet espontàniament, per tant, l'aprenentatge que facin en aquestes accions será molt més significatiu per ells.

Moltes vegades disertem excesivament sobre el que és bó o dolent per un nen. Tots podem estar d'acord, mirant aquestes imatges, que las voldriem veure interpretades en la nostra aula qualsevol dia de l'any.

ELS INFANTS ENS FAN DEMANDES: INICIATIVES ESPONTÀNIES
http://www.xtec.cat/~ccols/jardiner/quinjardi/demanen/index.htm

En contra de les nostres creences, els nois/es no necesiten gaire cosa per experimentar i jugar, per inventar històries i descubrir coses noves.

En les fotografíes veiem accions sencilles en llocs senzills. Accions que surgeixen de la necesitat de l'infant de relacionarse, d'investigar i experimentar. Veiem natura, materials que convidan a olorar-los, tocar-los... materials que queden lluny del plàstic etern.

Com en la experiencia anterior, no ens  mostra el resultat final del recorregut del nen, ens ensenya només un moment, un punt que té importancia, però també continuitat.

La nostra societat ha fet un negoci del mon dels infants. Aquestes fotografíes ens ensenyen que les demandes dells són molt més sencilles de complaure del que moltes vegades ens pensem.

Visita tres blogs de companyes d’aula

 i fes comentaris a les bones pràctiques que hagin posat

El bloc d'Ursula
http://reflexioiinovacioursula.blogspot.com.es/2013/05/una-bona-practica-al-meu-centre-de.html/

L'ursula ha escollit un moment que tradicionalment no es considera gaire educatiu, com és el moment del esmorzar i ens dóna una visió de com aquesta situació es pot veure com un moment de relació, d'observació i desenvolupament de les emocions i les responsabilitats.

A més de descriure molt detalladament cada moment i cada situació, l'Ursula justifica aquests i valora els seus objectius inicials i repercusions posteriors. Però a més no es queda en això. En lloc de no involucrar-se en el funcionament del centre, es preocupa per millorar les possibilitats que dóna aquest moment del esmorçar i planteja millores per potenciar l'autonomia dels infants.

Per finalitzar, ens mostra un marc teoric per assenyalar els motius que justifiquen les seves decisions. D'aquesta forma les seves opinions cobren força i s'allunyen de les opinions poc fonamentades que qualsevol pot donar.

Qué converteix aquesta acció en una bona pràctica? 

Per una banda els nens/es treballen la calma i la concentració quan la mestra els corda els pitets. També treballen les rutines i l'ordre de les situacions, (manigues a dalt, plats i coberts al seu lloc al acabar..) Per últim hi ha una relació amb els nens, tant comunicativa com d'observació, a més, per suposat de treballar l'autonomia. Per tant, hi ha una estratègia educativa definida darrera d'un acte que ens pot semblar gens educatiu.

El bloc de la Priscil·la
http://reflexioneinnovacioneducativa3.blogspot.com.es/2013/05/la-buena-practica-nivel-de-aula-y-de.html

L'entrada de la Priscil·la comença definint que enten ella per bona pràctica. En la primera acció ja ens mostra que vol deixar clar la seva visió sobre el concepte. Per poder escollir una bona pràctica hem de tenir clar el que busquem. Priscil·la ha fet una bona feina! Ha començat la casa pels ciments!

Una de les bones pràctiques escollides ens mostra com l'educadora explica la llegenda de Sant Jordi als nens mitjançant un conte i uns dibuixos plastificats. És molt interessant la idea de mostrar-nos unes fotografies de l'acció. Això fa més personal i creible la situació a més de crear vincles amb el lector. Un punt interessant és veure com una mateixa pràctica pot tenir interes en el mateix moment, (per crear coneixements) i a l'endemà següent (per estructurar-ho), i com la mateixa situació (el conte) es pot utilitzar amb diferents métodes, com són les fitxes amb dibuixos i els mateixos nens. D'aquesta forma van coneixent la historia poc a poc i la van fent seva. Priscil·la sap reflexar aquestes situacions diferents com a una unitat, i penso que és aquesta diversitat de recursos emprats una de les coses que la fa bona pràctia.

Comentaré només aquesta, ja que el nombre de situacions és molt ample.

La justifiació sobre l'explicació de totes les pràctiques és molt complerta. Té en conte moltes variables per definir l'explicació de la seva elecció, fent un resum final per lectors "inquiets".

Qué converteix aquesta acció en una bona pràctica?

La mestra utilitza el conte per treballar aspectes com les sequències, les tradicions i altres aspectes importants pels infants. D'aquesta forma, els nens aprenen els conceptes de forma entretinguda i en un clima tranquil i de concentració. Per altra banda, respecta les incursions dels nens en la interpretació del conte, hi ha una continuitat en els dies seguents. Posteriorment, són ells els particeps de l'aventura mitjaçant la seva paticipació física i la de l'espai que els envolta.
Evidenment hi ha una intenció educativa, a més de una repetició dels aconteixements en diversos moments i de diverses formes. També hi ha una implicació per part dels infants i un increment de la dificultat, d'espectadors passen a protagonistes.

El bloc de Tanit
http://tanit-reflexioinnovacio22023.blogspot.com.es/2013/04/bones-practiques.html

L'assistencia de les families a una classe amb el seu fill/a m'ha semblat una activitat, con a Tanit, molt interessant i innovadora. En altres paisos això no és aixi, però en aquest no hi ha costum de permetre "intromisions" externes en les classes. Per tant, ja això m'ha semblat com a minim, valent. Si a més afegim que han estat les pròpies families les que han organitzat l'activitat, veiem com es converteix en una pràctica ideal per implicar a les families a l'educació dels seus fills.

Qué converteix aquesta acció en una bona pràctica?

Darrera d'aquesta activitat, hi ha una implicació clara de les families i una voluntat explicita de participar en l'educació dels seus fills. Per altra banda, la tutora va més enllà dels mecanismes bàsics d'educació i traballa per donar als nins alternatives educatives que serveixen per crear vincles, treballar emocions, relacions entre altres adults, etc.

 JUSTIFICACIÓ DE LES COMPETÈNCIES TREBALLADES________________________

1.- ÉS AUTÒNOM EN L'APRENENTATGE:

1.3.- Accedeix i revisa altres blocs i experiències a partir de la contrastació de la informació recollida tant de la teoria com de la pràctica. He tingut que informar-me sobre les bones pràctiques i identificar-les en altres llocs.

2.- REFLEXIONA SOBRE EL SEU PROPI PROCÉS D'APRENENTATGE

2.2 Identifica les pròpies creences i concepcions; contrasta les creences personals amb les pràctiques i activitats que observa al centre. Si perque contrasto les meves creences en el nen consumista amb el noi que necesita poca cosa per jugar. 

2.6 Argumenta el que ha fet i per què. Trobo que he argumentat bé els fets exposats, encara que pot ser no amb la documentació suficient. 

2.7 Reflexiona sobre els seus errors i cerca maneres de millorar en la seva actuació profesional. Encara que no directament, entre línees es poden llegir reflexions al respecte.

4.- ANALITZA I REFLEXIONA SOBRE ELS PROCESSOS D'ENSENYAMENT-APRENENTATGE.

4.2.- Identifica bones pràctiques, És l'objectiu d'aquesta entrada. Identificar el concepte de  bona pràctica que més relació te amb la nostra concepció personal.

__________________________________________________________________________________

COMPARACIÓ DE DOS JORNADES ESCOLARS

En les pràctiques que he fet he estat en diverses aules, però no he trobat grans diferències en l'estructura de la jornada. Sens dubte l'escoleta té un projecte unificat amb una intenció que tothom respecta.

En tot cas he detectat diferències en la forma que s'apliquen aquests principis. On més diferències he trobat ha estat en la rigidesa en aplicar les normes i controlar els comportaments.

En una classe el funcionament va ser més estricte. Les activitats més curtes i estructurades. Els moments de recollida més ràpids.

En altra aquets temps eren més flexibles, més lliures, les accions fluïen i no tenies la sensació d'arribar sempre tard.

 

Podria comparar dos clases stàndard amb les diferències trobades, però entenc que ja que puc experimentar dos tipus de clases, una basada en projectes amb una altra més relaxada que es fa entre projectes, trobo més interessant comparar aquests diferents tipus de clase, D'aquesta forma també podrem contrastar dos métodes d'ensenyament, el més tradicional amb el més actual basat en un coneixement més experimental.

Jornada entre projectes.

L'arribada

Els nens/es arriben gairebé tots entre 7:30 y 9:00 (crec recordar). És el moment de la guardia i custòdia. La majoria de nens arriben sobre les 9, però hi havia una noia que arribava sempre abans. En aquesta estona estava amb les educadores. El tracte amb ella, (com amb tots els altres) era molt afectuos i respectuós.

La primera mig hora és de joc lliure. No es poden detectar grans diferències de funcionament en les diferents personalitats de les educadores.

9:30 a 10:00 L'assemblea

 

En aquest moment els nois/es es limiten en tots els casos a les rutines acostumades; passar llista, mirar el temps, mirar qui falta...

 

Aquí si ja podem detectar que hi ha mestres que busquen una major participació dels nens, sense estar pendents del cronòmetre i altres que posen la prioritat en que tots participin dintre del temps establert, per el que el ritme és més ràpid i la participació menys fluida.

 

Trobo a faltar moltes coses en l'assemblea. Aquesta té moltes més possibilitats. Podem recordar que hem fet el dia abans. Podem recordar que vam fer a casa, a l'escola, que farem avui...

10:00 a 10:30 esmorzar i hàbits d'higiene.

 

Les accions es limiten a fer que els nens es rentin les mans i esmorzin. Hi ha una rutina molt clara al respecte, molt pautada per on té que passar tothom. El temps per fer-la és bastant escàs si volem donar una intenció més educadora a les accions, així que tot passa molt ràpid. Durant l'esmorzar les mestres vigilen i intenten que acabin tot l'esmorzar.

10:30 a 11:15 Activitat en taula o Psico.

 

45 minuts pot ser un temps correcte per una activitat per un nen petit. D'aquesta manera mantenim la seva atenció constant i inclús el podem demanar una mica d'esforç sense que es senti engoixat i vulgui canviar de acció. Tot i això trobo que és molt poc temps per una sessió de psico, sobre tot si la sala és fora de l'aula i hem d'abrigar als nins per poder arribar a la sala de psicomotricitat, ja que els hem de treure pel pati.

Les dos sessions de psicomotricitat que he pogut veure han estat molt diferents a com altres col·legis treballen aquesta. És cert que en aquest cas els nens eren més petits, però el que he pogut veure s'assemblava més a una pista americana que a una sessió de psicomotricitat, on hi ha diferents moments i estats per fer evolucionar la personalitat del nen. En tot cas, no vaig recordar-me de preguntar a la mestra si seguia el mètode d'Acuturier que és el que més hem treballat. Tot i això, els nens s'ho van passar força bé. I jo també.

 

Per altra banda, quan els nens han fet una feina de taula, dibuixen o fan construccions. Les mestres els deixen llibertat d'acció, els estimulen i anoten els noms a cada dibuix per desprès utilitzar-los per altres accions. 

11:15 a 12:30 Pati.

Ja m'hagués agradat a mi tenir aquest temps per el pati. En aquest moment els nens es relacionen, apliquen les seves estratègies socials, utilitzen recursos físics per diverses situacions, estimulen la seva imaginació... Per què  llavors em sembla molt temps de pati?

Durant aquesta estona, les mestres es dediquen gairebé tot el temps a observar els nens, vigilen que no es facin mal bé. Els nois juguen, es reuneixen, parlen, corren... al final, entre tots recullen les joguines i les guarden a unes grans capses que hi ha al pati.

12:30 a 13 Descansar/Recollida

Temps de relaxació i joc lliure per uns i la tornada a casa per altres.

13:00 a 13:45 Menjador

Encara que han esmorzen a casa (ho dono per segur) i al cole, molts dels nen arriben amb molta gana a aquesta hora. No és per menys, jo m'hagués menjar de gust el plat  d'algun d'ells :-)

Arriben, com en totes les accions on implica un canvi d'aula, en perfecta formació de "a uno" i s'ajunten a la taula rodona per menjar. Junt amb ells la seva tutora per animar als que menys gana tenen. No es mengen el segon plat si no s'han menjat el primer. 

 

Els plats els fan en el centre mateix. Els es seuen i el personal els porta el menjar. Porten uns pitets molt extranys que no havia vist mai, però que són molt pràctics, ja que fan una mena de cistella a la part baixa on cau tot el menjar que "no entra pel conducte oficial" per dir-ho "finament".

Al finalitzar, són els nens el que tenen que recollir la taula i portar els seus utensilis, plat, got, forquilla, cullera... a un porta vaixelles. 

14:00 a 14:30 Recollida

Malauradament no vaig poder asistir a cap ja que em tenía que anar a treballar.

 

Jornada amb projectes

Avuí dia 22/5/2013 he anat a fer una pràctica a la mateixa escola per poder comparar una jornada amb projectes.
 El nom del projecte és "L'entorn i les professions" i intenta apropar a l'infant al seu entorn més pròxim, (ja que com ens diu Piaget, és el que més importa a l'infant), i a coneixer diverses professions. Pero segur que mirant el titul ja ho havieu endevintat!
 

Durant aquest projecte, els infants fan excursions a tendes i serveix propers a l'escola, els visiten pares/mares amb professions concretes on porten objectes i vehicles difersos. Llavors els parlen i expliquen quin és la seva feina i altres anecdotes de la professió.

M'havia fet una idea equivocada dels projectes. Pot ser esperaba més canvis. A la primera part de la clase no es veuen canvis a destacar. L'arribada, l'assemblea i els hàbits d'higiene són parts en les que no hi ha variacions importants. No més a l'assemblea es tracta lleugerament el tema dels bancs, que és el nostre objectiu d'avui, la visita a una sucursal de "la Caixa". Per alguna raó, tenia la sensació que totes les activitats anirian al voltant del tema tractat o tindrian algún vincle.

El que sí es percebeix diferent és l'estat d'anim dels nens/es. Estan espectants ja que els han anunciat que haurà una excursió si el temps ho permet, (durant la primera hora el cel amenaça pluja) i a l'assemblea confirmem que hi ha sol.

Arriba el moment d'anar-se'n

Els nois/es començan a posar-se les xaquetes, fan una fila ordenada de forma molt disciplinada i agafan una gruixa corda que els portara amb seguretat pel cami gue hauran de fer.

Una vegada arribem al lloc de destí, una oficina de "La Caixa" propera, els nois comencen a sobre excitar-se. El director de l'oficina els ensenya les instalacions; l'entrada, l'oficina del director, el caixer... és una novetat pels nens i tot un aconteixement per les persones que hi ha dintre. Tot i axiò, els nens semblan estar més interessats pels carmels que han vist que pel funcionament d'un banc. Pot ser són massa petits per entendre què és un banc, però no ho són per contemplar les diferències que hi ha entre la recepció, la part de darrera dels treballadors, el caixer, l'oficina "on es fan les coses importants" com diu entre rialles el director de la sucursal...

Finalment els nois s'en van amb una experiència més i un parell de bosses amb boligrafs, gorres, etc. 

 Comparació

Les diferències entre les dos jornades són, en la part que les diferencia, evidents. L'aprenentatge per projectes conecta més amb l'experiència, amb el moviment, amb la experimentació. 

Trobo que totes dues són necessaries. Tant el treball manual, controlat, que es pugui observar que es fa a les jornades "classiques" com el que es fa a les jornades per projectes, més colectiu, experimental i variat.
El primer tipus ens perment controlar millor els progresos d'ensenyament aprenentatge dels nens dintre d'uns barems que coneixem i podem controlar. El segon ens permet que aquests apliquin els coneixements en entorns variats, enriquir les seves experiencies, que coneixin molts aspectes de l'exterior i que relacionin el coneixement amb la realitat, entre altres aspectes.

 JUSTIFICACIÓ DE LES COMPETÈNCIES TREBALLADES________________________

1.- ES AUTÒNOM EN L'APRENENTATGE:

1.1.- Cerca i accedeix a dades i recursos existents a l'hora de resoldre les activitats, tasques i situacions que es plantegen al Pràcticum i a l'assignatura. Trobo que si, ja que he tingut que recollir informació  molt diferent sobre dos jornades que, en principi, tenien pocs punts en comú.

1.2.- Reflexiona i pondera sobre elements que porten a una bona actuació professional. Penso que intentar comparar dos tipus de jornades totalments en lloc de limitarme a 2 classes qualsevols, és haber fet una bona reflexió sobre el cami que porta a una bona actuació professional.

2.- REFLEXIONA SOBRE EL SEU PROPI PROCÉS D'APRENENTATGE

2.3 Descriu el que vol aprendre, els objectius que es proposa. També en aquesta ocació, crec que he expresat bé la meva intenció de comparar dos jornades molt diferents pere tal d'extreure clonclusions.

2.4 Es fa preguntes relacionades amb el propi procés d'aprenentatge. En el moment que he volgut comparar dos jornades tant diferents vol dir que em faig preguntes sobre quines diferències hi ha entre tots dos mètodes per poder adquirir coneixemets i poder aplicar-los en el meu aprenentatge personal i revisar les teoríes adquirides.

2.6 Argumenta el que ha fet i per què. Al començament he explicat el per qué d'escollir aquestes dos jornades tant diferents.

4.- ANALITZA I REFLEXIONA SOBRE ELS PROCESSOS D'ENSENYAMENT-APRENENTATGE.

 4.2.- Identifica bones pràctiques, les compara. Encara que de forma molt general, en aquesta entrada estic comparant dos bones formes de fer les coses però que tenen moltes diferències entre elles.

__________________________________________________________________________