Visita el llistat d’experiències 0-3 que hi ha a continuació i descriu les 3 que més t’agraden i argumenta perquè.
Y ELS GUANYADORS SON....
LA FIRA DE LA TARDOR
http://www.xtec.cat/~ccols/intercan/martorell/tardor2004/08.htm
En aquesta activitat els nens jugen i investiguen amb materials naturals, com son les fruites característiques del moment que están estudiant, la tardor.
Experimentar amb fruita té avantatges, entre altres el de treballar amb un material viu, que es veu diferent per fora i per dintre. Es pot menjar, taca, fa olor... el nen pot experimentar amb la majoria dels seus sentits amb un mateix material. Algunes són tobes, altres dures, tenen diferents colors... les posibilitats són enormes.
A més, m'ha agradat aquesta experiencia per relacionar el temps (tardor) amb els fruits. El tractament fotogràfic és molt bó, i podem veure als nens en moltes accions. Els rotuls són senzills i explicatius i deixen que siguin les imatges les que parlin per si mateixas.
També m'agrada que el text estigui escrit en 3ª persona. No trobo correcte que un adult parli en primera persona sobre les accions que fa el nen. Les apreciacions que fem són subjectives. Entenc la part comunicadora que té el parlar en primera persona de les accions que fa un nen que no las pot expresar, però trobo més correcte fer-nos responsables de les nostres pròpies interpretacions i deixar clar que el que expresem és el que interpretem.
Per últim, l'activitat trova moltes possibilitats al material. Lluny de quedar-se amb l'observació i manipulació, fa tasques matemàtiques, manipulatives... per finalment portar tot aquest coneixement a la realitat cotidiana amb una "fira de la tardor". Els nens tindran una visió diferent del mercat quant vagin amb el seus pares a comprar.
TREBALL EN EQUIP
http://www.xtec.cat/~ccols/intercan/ebpaubcn/ebpaubcn.htm
Treballar en equip és important. Pot ser és una de les capacitats que més he desenvolupat durant la meva estada a la Universitat. Pot ser que és per això que m'he fixat en aquesta activiat.
La seva temática m'ha cridat l'atenció, però sobretot m'ha agradat la seva simplicitat. No només les seves imatges parlen per si soles, a més ens conviden a conseguir el que ens mostren. Ens convidan a conseguir-ho més que dirnos com ho hem de fer.
Les images ens mostren accions curtes però importants, ja que han sortit del interés dels mateixos nins. Ningú els ha dit "jugueu junts!", han estat ells els que ho han fet espontàniament, per tant, l'aprenentatge que facin en aquestes accions será molt més significatiu per ells.
Moltes vegades disertem excesivament sobre el que és bó o dolent per un nen. Tots podem estar d'acord, mirant aquestes imatges, que las voldriem veure interpretades en la nostra aula qualsevol dia de l'any.
ELS INFANTS ENS FAN DEMANDES: INICIATIVES ESPONTÀNIES
http://www.xtec.cat/~ccols/jardiner/quinjardi/demanen/index.htm
En contra de les nostres creences, els nois/es no necesiten gaire cosa per experimentar i jugar, per inventar històries i descubrir coses noves.
En les fotografíes veiem accions sencilles en llocs senzills. Accions que surgeixen de la necesitat de l'infant de relacionarse, d'investigar i experimentar. Veiem natura, materials que convidan a olorar-los, tocar-los... materials que queden lluny del plàstic etern.
Com en la experiencia anterior, no ens mostra el resultat final del recorregut del nen, ens ensenya només un moment, un punt que té importancia, però també continuitat.
La nostra societat ha fet un negoci del mon dels infants. Aquestes fotografíes ens ensenyen que les demandes dells són molt més sencilles de complaure del que moltes vegades ens pensem.
Visita tres blogs de companyes d’aula
i fes comentaris a les bones pràctiques que hagin posat
El bloc d'Ursulahttp://reflexioiinovacioursula.blogspot.com.es/2013/05/una-bona-practica-al-meu-centre-de.html/
L'ursula ha escollit un moment que tradicionalment no es considera gaire educatiu, com és el moment del esmorzar i ens dóna una visió de com aquesta situació es pot veure com un moment de relació, d'observació i desenvolupament de les emocions i les responsabilitats.
A més de descriure molt detalladament cada moment i cada situació, l'Ursula justifica aquests i valora els seus objectius inicials i repercusions posteriors. Però a més no es queda en això. En lloc de no involucrar-se en el funcionament del centre, es preocupa per millorar les possibilitats que dóna aquest moment del esmorçar i planteja millores per potenciar l'autonomia dels infants.
Per finalitzar, ens mostra un marc teoric per assenyalar els motius que justifiquen les seves decisions. D'aquesta forma les seves opinions cobren força i s'allunyen de les opinions poc fonamentades que qualsevol pot donar.
Qué converteix aquesta acció en una bona pràctica?
Per una banda els nens/es treballen la calma i la concentració quan la mestra els corda els pitets. També treballen les rutines i l'ordre de les situacions, (manigues a dalt, plats i coberts al seu lloc al acabar..) Per últim hi ha una relació amb els nens, tant comunicativa com d'observació, a més, per suposat de treballar l'autonomia. Per tant, hi ha una estratègia educativa definida darrera d'un acte que ens pot semblar gens educatiu.
Qué converteix aquesta acció en una bona pràctica?
Per una banda els nens/es treballen la calma i la concentració quan la mestra els corda els pitets. També treballen les rutines i l'ordre de les situacions, (manigues a dalt, plats i coberts al seu lloc al acabar..) Per últim hi ha una relació amb els nens, tant comunicativa com d'observació, a més, per suposat de treballar l'autonomia. Per tant, hi ha una estratègia educativa definida darrera d'un acte que ens pot semblar gens educatiu.
El bloc de la Priscil·la
http://reflexioneinnovacioneducativa3.blogspot.com.es/2013/05/la-buena-practica-nivel-de-aula-y-de.html
L'entrada de la Priscil·la comença definint que enten ella per bona pràctica. En la primera acció ja ens mostra que vol deixar clar la seva visió sobre el concepte. Per poder escollir una bona pràctica hem de tenir clar el que busquem. Priscil·la ha fet una bona feina! Ha començat la casa pels ciments!
Una de les bones pràctiques escollides ens mostra com l'educadora explica la llegenda de Sant Jordi als nens mitjançant un conte i uns dibuixos plastificats. És molt interessant la idea de mostrar-nos unes fotografies de l'acció. Això fa més personal i creible la situació a més de crear vincles amb el lector. Un punt interessant és veure com una mateixa pràctica pot tenir interes en el mateix moment, (per crear coneixements) i a l'endemà següent (per estructurar-ho), i com la mateixa situació (el conte) es pot utilitzar amb diferents métodes, com són les fitxes amb dibuixos i els mateixos nens. D'aquesta forma van coneixent la historia poc a poc i la van fent seva. Priscil·la sap reflexar aquestes situacions diferents com a una unitat, i penso que és aquesta diversitat de recursos emprats una de les coses que la fa bona pràctia.
Comentaré només aquesta, ja que el nombre de situacions és molt ample.
La justifiació sobre l'explicació de totes les pràctiques és molt complerta. Té en conte moltes variables per definir l'explicació de la seva elecció, fent un resum final per lectors "inquiets".
Qué converteix aquesta acció en una bona pràctica?
La mestra utilitza el conte per treballar aspectes com les sequències, les tradicions i altres aspectes importants pels infants. D'aquesta forma, els nens aprenen els conceptes de forma entretinguda i en un clima tranquil i de concentració. Per altra banda, respecta les incursions dels nens en la interpretació del conte, hi ha una continuitat en els dies seguents. Posteriorment, són ells els particeps de l'aventura mitjaçant la seva paticipació física i la de l'espai que els envolta.
Evidenment hi ha una intenció educativa, a més de una repetició dels aconteixements en diversos moments i de diverses formes. També hi ha una implicació per part dels infants i un increment de la dificultat, d'espectadors passen a protagonistes.
El bloc de Tanit
http://tanit-reflexioinnovacio22023.blogspot.com.es/2013/04/bones-practiques.html
L'assistencia de les families a una classe amb el seu fill/a m'ha semblat una activitat, con a Tanit, molt interessant i innovadora. En altres paisos això no és aixi, però en aquest no hi ha costum de permetre "intromisions" externes en les classes. Per tant, ja això m'ha semblat com a minim, valent. Si a més afegim que han estat les pròpies families les que han organitzat l'activitat, veiem com es converteix en una pràctica ideal per implicar a les families a l'educació dels seus fills.
Qué converteix aquesta acció en una bona pràctica?
Darrera d'aquesta activitat, hi ha una implicació clara de les families i una voluntat explicita de participar en l'educació dels seus fills. Per altra banda, la tutora va més enllà dels mecanismes bàsics d'educació i traballa per donar als nins alternatives educatives que serveixen per crear vincles, treballar emocions, relacions entre altres adults, etc.
Qué converteix aquesta acció en una bona pràctica?
La mestra utilitza el conte per treballar aspectes com les sequències, les tradicions i altres aspectes importants pels infants. D'aquesta forma, els nens aprenen els conceptes de forma entretinguda i en un clima tranquil i de concentració. Per altra banda, respecta les incursions dels nens en la interpretació del conte, hi ha una continuitat en els dies seguents. Posteriorment, són ells els particeps de l'aventura mitjaçant la seva paticipació física i la de l'espai que els envolta.
Evidenment hi ha una intenció educativa, a més de una repetició dels aconteixements en diversos moments i de diverses formes. També hi ha una implicació per part dels infants i un increment de la dificultat, d'espectadors passen a protagonistes.
El bloc de Tanit
http://tanit-reflexioinnovacio22023.blogspot.com.es/2013/04/bones-practiques.html
L'assistencia de les families a una classe amb el seu fill/a m'ha semblat una activitat, con a Tanit, molt interessant i innovadora. En altres paisos això no és aixi, però en aquest no hi ha costum de permetre "intromisions" externes en les classes. Per tant, ja això m'ha semblat com a minim, valent. Si a més afegim que han estat les pròpies families les que han organitzat l'activitat, veiem com es converteix en una pràctica ideal per implicar a les families a l'educació dels seus fills.
Qué converteix aquesta acció en una bona pràctica?
Darrera d'aquesta activitat, hi ha una implicació clara de les families i una voluntat explicita de participar en l'educació dels seus fills. Per altra banda, la tutora va més enllà dels mecanismes bàsics d'educació i traballa per donar als nins alternatives educatives que serveixen per crear vincles, treballar emocions, relacions entre altres adults, etc.
JUSTIFICACIÓ DE LES COMPETÈNCIES TREBALLADES________________________
1.- ÉS AUTÒNOM EN L'APRENENTATGE:
1.3.- Accedeix i revisa altres blocs i experiències a partir de la contrastació de la informació recollida tant de la teoria com de la pràctica. He tingut que informar-me sobre les bones pràctiques i identificar-les en altres llocs.
2.- REFLEXIONA SOBRE EL SEU PROPI PROCÉS D'APRENENTATGE
2.2 Identifica les pròpies
creences i concepcions; contrasta les creences personals amb les
pràctiques i activitats que observa al centre. Si perque contrasto les meves creences en el nen consumista amb el noi que necesita poca cosa per jugar.
2.6 Argumenta el que ha fet i per què. Trobo que he argumentat bé els fets exposats, encara que pot ser no amb la documentació suficient.
2.7 Reflexiona sobre els seus errors i cerca maneres de millorar en la seva actuació profesional. Encara que no directament, entre línees es poden llegir reflexions al respecte.
4.- ANALITZA I REFLEXIONA SOBRE ELS PROCESSOS D'ENSENYAMENT-APRENENTATGE.
4.2.- Identifica bones pràctiques, És l'objectiu d'aquesta entrada. Identificar el concepte de bona pràctica que més relació te amb la nostra concepció personal.
__________________________________________________________________________________
No hay comentarios:
Publicar un comentario