Páginas

martes, 16 de abril de 2013

COMPARACIÓ DE DOS JORNADES ESCOLARS

En les pràctiques que he fet he estat en diverses aules, però no he trobat grans diferències en l'estructura de la jornada. Sens dubte l'escoleta té un projecte unificat amb una intenció que tothom respecta.

En tot cas he detectat diferències en la forma que s'apliquen aquests principis. On més diferències he trobat ha estat en la rigidesa en aplicar les normes i controlar els comportaments.
En una classe el funcionament va ser més estricte. Les activitats més curtes i estructurades. Els moments de recollida més ràpids.
En altra aquets temps eren més flexibles, més lliures, les accions fluïen i no tenies la sensació d'arribar sempre tard.
 
Podria comparar dos clases stàndard amb les diferències trobades, però entenc que ja que puc experimentar dos tipus de clases, una basada en projectes amb una altra més relaxada que es fa entre projectes, trobo més interessant comparar aquests diferents tipus de clase, D'aquesta forma també podrem contrastar dos métodes d'ensenyament, el més tradicional amb el més actual basat en un coneixement més experimental.


Jornada entre projectes.

L'arribada

Els nens/es arriben gairebé tots entre 7:30 y 9:00 (crec recordar). És el moment de la guardia i custòdia. La majoria de nens arriben sobre les 9, però hi havia una noia que arribava sempre abans. En aquesta estona estava amb les educadores. El tracte amb ella, (com amb tots els altres) era molt afectuos i respectuós.

La primera mig hora és de joc lliure. No es poden detectar grans diferències de funcionament en les diferents personalitats de les educadores.

9:30 a 10:00 L'assemblea
 
En aquest moment els nois/es es limiten en tots els casos a les rutines acostumades; passar llista, mirar el temps, mirar qui falta...
 
Aquí si ja podem detectar que hi ha mestres que busquen una major participació dels nens, sense estar pendents del cronòmetre i altres que posen la prioritat en que tots participin dintre del temps establert, per el que el ritme és més ràpid i la participació menys fluida.
 
Trobo a faltar moltes coses en l'assemblea. Aquesta té moltes més possibilitats. Podem recordar que hem fet el dia abans. Podem recordar que vam fer a casa, a l'escola, que farem avui...

10:00 a 10:30 esmorzar i hàbits d'higiene.
 
Les accions es limiten a fer que els nens es rentin les mans i esmorzin. Hi ha una rutina molt clara al respecte, molt pautada per on té que passar tothom. El temps per fer-la és bastant escàs si volem donar una intenció més educadora a les accions, així que tot passa molt ràpid. Durant l'esmorzar les mestres vigilen i intenten que acabin tot l'esmorzar.

10:30 a 11:15 Activitat en taula o Psico.
 
45 minuts pot ser un temps correcte per una activitat per un nen petit. D'aquesta manera mantenim la seva atenció constant i inclús el podem demanar una mica d'esforç sense que es senti engoixat i vulgui canviar de acció. Tot i això trobo que és molt poc temps per una sessió de psico, sobre tot si la sala és fora de l'aula i hem d'abrigar als nins per poder arribar a la sala de psicomotricitat, ja que els hem de treure pel pati.

Les dos sessions de psicomotricitat que he pogut veure han estat molt diferents a com altres col·legis treballen aquesta. És cert que en aquest cas els nens eren més petits, però el que he pogut veure s'assemblava més a una pista americana que a una sessió de psicomotricitat, on hi ha diferents moments i estats per fer evolucionar la personalitat del nen. En tot cas, no vaig recordar-me de preguntar a la mestra si seguia el mètode d'Acuturier que és el que més hem treballat. Tot i això, els nens s'ho van passar força bé. I jo també.
 
Per altra banda, quan els nens han fet una feina de taula, dibuixen o fan construccions. Les mestres els deixen llibertat d'acció, els estimulen i anoten els noms a cada dibuix per desprès utilitzar-los per altres accions. 

11:15 a 12:30 Pati.

Ja m'hagués agradat a mi tenir aquest temps per el pati. En aquest moment els nens es relacionen, apliquen les seves estratègies socials, utilitzen recursos físics per diverses situacions, estimulen la seva imaginació... Per què  llavors em sembla molt temps de pati?
Durant aquesta estona, les mestres es dediquen gairebé tot el temps a observar els nens, vigilen que no es facin mal bé. Els nois juguen, es reuneixen, parlen, corren... al final, entre tots recullen les joguines i les guarden a unes grans capses que hi ha al pati.

12:30 a 13 Descansar/Recollida

Temps de relaxació i joc lliure per uns i la tornada a casa per altres.

13:00 a 13:45 Menjador

Encara que han esmorzen a casa (ho dono per segur) i al cole, molts dels nen arriben amb molta gana a aquesta hora. No és per menys, jo m'hagués menjar de gust el plat  d'algun d'ells :-)

Arriben, com en totes les accions on implica un canvi d'aula, en perfecta formació de "a uno" i s'ajunten a la taula rodona per menjar. Junt amb ells la seva tutora per animar als que menys gana tenen. No es mengen el segon plat si no s'han menjat el primer. 
 
Els plats els fan en el centre mateix. Els es seuen i el personal els porta el menjar. Porten uns pitets molt extranys que no havia vist mai, però que són molt pràctics, ja que fan una mena de cistella a la part baixa on cau tot el menjar que "no entra pel conducte oficial" per dir-ho "finament".
Al finalitzar, són els nens el que tenen que recollir la taula i portar els seus utensilis, plat, got, forquilla, cullera... a un porta vaixelles. 

14:00 a 14:30 Recollida

Malauradament no vaig poder asistir a cap ja que em tenía que anar a treballar.

 
Jornada amb projectes

Avuí dia 22/5/2013 he anat a fer una pràctica a la mateixa escola per poder comparar una jornada amb projectes.
 El nom del projecte és "L'entorn i les professions" i intenta apropar a l'infant al seu entorn més pròxim, (ja que com ens diu Piaget, és el que més importa a l'infant), i a coneixer diverses professions. Pero segur que mirant el titul ja ho havieu endevintat!
 
Durant aquest projecte, els infants fan excursions a tendes i serveix propers a l'escola, els visiten pares/mares amb professions concretes on porten objectes i vehicles difersos. Llavors els parlen i expliquen quin és la seva feina i altres anecdotes de la professió.
M'havia fet una idea equivocada dels projectes. Pot ser esperaba més canvis. A la primera part de la clase no es veuen canvis a destacar. L'arribada, l'assemblea i els hàbits d'higiene són parts en les que no hi ha variacions importants. No més a l'assemblea es tracta lleugerament el tema dels bancs, que és el nostre objectiu d'avui, la visita a una sucursal de "la Caixa". Per alguna raó, tenia la sensació que totes les activitats anirian al voltant del tema tractat o tindrian algún vincle.
El que sí es percebeix diferent és l'estat d'anim dels nens/es. Estan espectants ja que els han anunciat que haurà una excursió si el temps ho permet, (durant la primera hora el cel amenaça pluja) i a l'assemblea confirmem que hi ha sol.
Arriba el moment d'anar-se'n
Els nois/es començan a posar-se les xaquetes, fan una fila ordenada de forma molt disciplinada i agafan una gruixa corda que els portara amb seguretat pel cami gue hauran de fer.
Una vegada arribem al lloc de destí, una oficina de "La Caixa" propera, els nois comencen a sobre excitar-se. El director de l'oficina els ensenya les instalacions; l'entrada, l'oficina del director, el caixer... és una novetat pels nens i tot un aconteixement per les persones que hi ha dintre. Tot i axiò, els nens semblan estar més interessats pels carmels que han vist que pel funcionament d'un banc. Pot ser són massa petits per entendre què és un banc, però no ho són per contemplar les diferències que hi ha entre la recepció, la part de darrera dels treballadors, el caixer, l'oficina "on es fan les coses importants" com diu entre rialles el director de la sucursal...

Finalment els nois s'en van amb una experiència més i un parell de bosses amb boligrafs, gorres, etc. 

 Comparació

Les diferències entre les dos jornades són, en la part que les diferencia, evidents. L'aprenentatge per projectes conecta més amb l'experiència, amb el moviment, amb la experimentació. 

Trobo que totes dues són necessaries. Tant el treball manual, controlat, que es pugui observar que es fa a les jornades "classiques" com el que es fa a les jornades per projectes, més colectiu, experimental i variat.
El primer tipus ens perment controlar millor els progresos d'ensenyament aprenentatge dels nens dintre d'uns barems que coneixem i podem controlar. El segon ens permet que aquests apliquin els coneixements en entorns variats, enriquir les seves experiencies, que coneixin molts aspectes de l'exterior i que relacionin el coneixement amb la realitat, entre altres aspectes.


 JUSTIFICACIÓ DE LES COMPETÈNCIES TREBALLADES________________________



1.- ES AUTÒNOM EN L'APRENENTATGE:

1.1.- Cerca i accedeix a dades i recursos existents a l'hora de resoldre les activitats, tasques i situacions que es plantegen al Pràcticum i a l'assignatura. Trobo que si, ja que he tingut que recollir informació  molt diferent sobre dos jornades que, en principi, tenien pocs punts en comú.


1.2.- Reflexiona i pondera sobre elements que porten a una bona actuació professional. Penso que intentar comparar dos tipus de jornades totalments en lloc de limitarme a 2 classes qualsevols, és haber fet una bona reflexió sobre el cami que porta a una bona actuació professional.


2.- REFLEXIONA SOBRE EL SEU PROPI PROCÉS D'APRENENTATGE


2.3 Descriu el que vol aprendre, els objectius que es proposa. També en aquesta ocació, crec que he expresat bé la meva intenció de comparar dos jornades molt diferents pere tal d'extreure clonclusions.

2.4 Es fa preguntes relacionades amb el propi procés d'aprenentatge. En el moment que he volgut comparar dos jornades tant diferents vol dir que em faig preguntes sobre quines diferències hi ha entre tots dos mètodes per poder adquirir coneixemets i poder aplicar-los en el meu aprenentatge personal i revisar les teoríes adquirides.

2.6 Argumenta el que ha fet i per què. Al començament he explicat el per qué d'escollir aquestes dos jornades tant diferents.

4.- ANALITZA I REFLEXIONA SOBRE ELS PROCESSOS D'ENSENYAMENT-APRENENTATGE.

 4.2.- Identifica bones pràctiques, les compara. Encara que de forma molt general, en aquesta entrada estic comparant dos bones formes de fer les coses però que tenen moltes diferències entre elles.
__________________________________________________________________________

No hay comentarios:

Publicar un comentario