Per aquesta entrada em remontaré a l'any passat i descriuré una sessió de psicomotricitat de la que tinc un bon record, ja que vaig adonar-me de la importància que té trencar les normes quan el benefici de fer-ho repercuteix en el nen.
Eren les 11:30 del mati. El meu objectiu en aquesta sessió era observar tots els parametres que habiem treballat en sesions anteriors però sense fixar-me en cap nen en concret, més bé, en tot el grup, tenint una visió global de conjunt.
Aquesta sessió era especial. L'horari no era l'habitual. Per a que nosaltres la poguéssim observar. Les sesions anteriors havien estat més d'hora i els pobres nois i noies arribaven mitj dormits.... en aquesta sessió se'ls veia més desperts, amb més energia...
La seqüencia d'arribada a la classe sempre era la mateixa. Els nens, en silenci, en fila, amb una mestra davant i una ajudant (no sempre) darrera. Es posaven davant un banc i seien. La mestra de darrera, una suplent s'anava. De quan en quan algun nervi es deixava veure, però la mestra titular ordenava silenci i els petits tornaven a la calma.
Era frecuent demanar en aquest moment si cap nen volia anar al bany. Sempre hi ha algú que aprofita aquest moment per anar corrent tot sol i començar la classe amb tranquilitat total, ja que anar enmig d'ella era més dificultos.
Una vegada tots satisfets començaven a recordar les normes. No més 3:
No fer-se mal
No fer mal als altres.
No fer mal al material.
És important dir que són els nens mateixos els que han de dir les normes; d'aquesta manera els ajudem a interioritzar-les i es treballa la seva expressió oral. El no complir les normes significa sortir de la zona de jocs.
D'avant dels infants hi ha la paret d'objectes. Ha estat construida pels mestres. Té una alçada d'uns dos metres i està preparada per ser derruida, però encara no. La mestra diu els materials que ha afegit per aquesta sessió (no els recordo) i seguidament els prepara per el començament. "Preparats"... els petits cossos es posant de peu... "llestos"... es posen a fingir que es llancen... "encara no".... "ENCARA NO"..... "YA!"... Com un vendaval, tots a una, comencen a corre per a tombar la paret que presideix l'estància. El joc ha començat...
No descriuré tota la sessió de psicomotricitat, ja que seria impossible. Molt de joc simbolic, molta relació social... salts, carreres, volteretes.... però la primera part va acabar. Els nens han de recollir el material mentre la mestra va preparant la sesió de representació repartint material de construcció per el terra.
De mentres, un noi, diguem "Joan" que tenia problemes per assolir l'alçada en les seves construccions, es queda quiet davant una espatllera del gimnàs. El recordo com si fos ara. Meditatiu, quiet, amb la mirada clavada en l'espatgera mentre tot al seu voltant era moviment vertiginos.
En Joan va començar a pujar un nivell de "l'arriscada" espatllera, insegur però decidit. Mai ho havia vist fer-ho i portava ja 5 sessions amb ell. La mateixa mestra em va dir que tenia molts problemes amb això.
El segon nivell habia estat ja superat per Joan. Molt més insegur, mirant cap a baix... no va poder. Va baixar... ho va intentar un altre cop... però llavors... una veu coneguda, la de la seva mestra, el va cridar... Joan es va girar de cop. La veu imperativa va cridar. "Joan vine aqui que ja estan les fustes!"
Joan va anar correns, però va deixar de pujar. Ja tenia l'excusa per deixar d'intentar-ho.
Això em va portar a reflexionar i a fer-me preguntes sobre aquesta acció:
Calia fer-ho? Calia cridar en Joan per què iniciés la següent fase i deixés de pujar?
Crec que no. No era en cap cas necessari.
No hagués estat millor deixar als seus companys jugant a construir, mentre el aprofitava aquest moment en el que havia decidir intentar assolir el que molts dels seus companys ja feien?
Penso que si. Les normes deien que s'havia acabat el temps de la primera fase... però a Joan no l'importava el temps, si no conquistar l'alçada.
Si apliquem els coneixements adquirits, hauriem d'acompanyar en Joan en el seu camí, encoratjar-ho i deixar que trigui el que consideri oportú.
Però no es va fer res d'això.
La pràctica de la Psicomotricitat vol fer arribar al nen, mitjançant el moviment i l'acció, a un estat de maduració on la relació pensament-acció es fa més reflexiva y menys directa. En el moment que Joan va decidir experimentar per si mateix una situació difícil per ell, va aplicar complertament tots els principis de la psicomotricitat, i va ser la psicomotricista la que, o no se'n va adonar o va entendre que era més important l'ordre i la disciplina que l'experimentació.
Entenc que va ser una mica les dos coses. He vist com fan psicomotricitat en pocs llocs, però tinc coneixement de molts on no es fa de forma correcta (o almenys no es fa la rama que hem estudiat). En aquesta ocasió tot el funcionament era "de llibre" menys en un aspecte, entenc que molt important; la psicomotricista no entenia aquesta disciplina com una practica complerta, és a dir, només observava l'acció per agafar informació sobre el comportament dels nens i aplicar després estratègies a classe.
En aquesta situació en Joan va perdre l'oportunitat d'experimentar per si mateix la sensació d'alçada en el seu cos, però per altra banda, en la següent fase, la de construcció, va començar a construir torres més altes que mai, el que denota que estava interioritzant aquesta.
Llavors sorgeix la pregunta:
La psicomotricista va interrompre l'acció d'en Joan per que "tocava fer construccions" o perquè aprofités aquesta energia i la interioritzes mitjançant les construccions?
JUSTIFICACIÓ DE LES COMPETÈNCIES TREBALLADES________________________
1.1.- Cerca i accedeix a dades i recursos existents a l'hora de resoldre les activitats, tasques i situacions que es plantegen al Pràcticum i a l'assignatura. He tingut que buscar dades i informació sobre psicomotricitat que vam treballar l'any passat per tal de ser el més riguros possible.
1.2.- Reflexiona i pondera sobre elements que porten a una bona actuació professional. Tota aquesta entrada es refereix a un moment crític final on es posa en dubte una actuació professional.
Era frecuent demanar en aquest moment si cap nen volia anar al bany. Sempre hi ha algú que aprofita aquest moment per anar corrent tot sol i començar la classe amb tranquilitat total, ja que anar enmig d'ella era més dificultos.
Una vegada tots satisfets començaven a recordar les normes. No més 3:
No fer-se mal
No fer mal als altres.
No fer mal al material.
És important dir que són els nens mateixos els que han de dir les normes; d'aquesta manera els ajudem a interioritzar-les i es treballa la seva expressió oral. El no complir les normes significa sortir de la zona de jocs.
D'avant dels infants hi ha la paret d'objectes. Ha estat construida pels mestres. Té una alçada d'uns dos metres i està preparada per ser derruida, però encara no. La mestra diu els materials que ha afegit per aquesta sessió (no els recordo) i seguidament els prepara per el començament. "Preparats"... els petits cossos es posant de peu... "llestos"... es posen a fingir que es llancen... "encara no".... "ENCARA NO"..... "YA!"... Com un vendaval, tots a una, comencen a corre per a tombar la paret que presideix l'estància. El joc ha començat...
No descriuré tota la sessió de psicomotricitat, ja que seria impossible. Molt de joc simbolic, molta relació social... salts, carreres, volteretes.... però la primera part va acabar. Els nens han de recollir el material mentre la mestra va preparant la sesió de representació repartint material de construcció per el terra.
COMENÇA L'ACCIÓ IMPORTANT
De mentres, un noi, diguem "Joan" que tenia problemes per assolir l'alçada en les seves construccions, es queda quiet davant una espatllera del gimnàs. El recordo com si fos ara. Meditatiu, quiet, amb la mirada clavada en l'espatgera mentre tot al seu voltant era moviment vertiginos.
En Joan va començar a pujar un nivell de "l'arriscada" espatllera, insegur però decidit. Mai ho havia vist fer-ho i portava ja 5 sessions amb ell. La mateixa mestra em va dir que tenia molts problemes amb això.
El segon nivell habia estat ja superat per Joan. Molt més insegur, mirant cap a baix... no va poder. Va baixar... ho va intentar un altre cop... però llavors... una veu coneguda, la de la seva mestra, el va cridar... Joan es va girar de cop. La veu imperativa va cridar. "Joan vine aqui que ja estan les fustes!"
Joan va anar correns, però va deixar de pujar. Ja tenia l'excusa per deixar d'intentar-ho.
Això em va portar a reflexionar i a fer-me preguntes sobre aquesta acció:
Calia fer-ho? Calia cridar en Joan per què iniciés la següent fase i deixés de pujar?
Crec que no. No era en cap cas necessari.
No hagués estat millor deixar als seus companys jugant a construir, mentre el aprofitava aquest moment en el que havia decidir intentar assolir el que molts dels seus companys ja feien?
Penso que si. Les normes deien que s'havia acabat el temps de la primera fase... però a Joan no l'importava el temps, si no conquistar l'alçada.
Si apliquem els coneixements adquirits, hauriem d'acompanyar en Joan en el seu camí, encoratjar-ho i deixar que trigui el que consideri oportú.
Però no es va fer res d'això.
La pràctica de la Psicomotricitat vol fer arribar al nen, mitjançant el moviment i l'acció, a un estat de maduració on la relació pensament-acció es fa més reflexiva y menys directa. En el moment que Joan va decidir experimentar per si mateix una situació difícil per ell, va aplicar complertament tots els principis de la psicomotricitat, i va ser la psicomotricista la que, o no se'n va adonar o va entendre que era més important l'ordre i la disciplina que l'experimentació.
Entenc que va ser una mica les dos coses. He vist com fan psicomotricitat en pocs llocs, però tinc coneixement de molts on no es fa de forma correcta (o almenys no es fa la rama que hem estudiat). En aquesta ocasió tot el funcionament era "de llibre" menys en un aspecte, entenc que molt important; la psicomotricista no entenia aquesta disciplina com una practica complerta, és a dir, només observava l'acció per agafar informació sobre el comportament dels nens i aplicar després estratègies a classe.
En aquesta situació en Joan va perdre l'oportunitat d'experimentar per si mateix la sensació d'alçada en el seu cos, però per altra banda, en la següent fase, la de construcció, va començar a construir torres més altes que mai, el que denota que estava interioritzant aquesta.
Llavors sorgeix la pregunta:
La psicomotricista va interrompre l'acció d'en Joan per que "tocava fer construccions" o perquè aprofités aquesta energia i la interioritzes mitjançant les construccions?
JUSTIFICACIÓ DE LES COMPETÈNCIES TREBALLADES________________________
1.- ES AUTÒNOM EN L'APRENENTATGE:
1.2.- Reflexiona i pondera sobre elements que porten a una bona actuació professional. Tota aquesta entrada es refereix a un moment crític final on es posa en dubte una actuació professional.
2.- REFLEXIONA SOBRE EL SEU PROPI PROCÉS D'APRENENTATGE
2.2 Identifica les pròpies creences i concepcions; contrasta les creences personals amb les pràctiques i activitats que observa al centre. Si perque dono per fet que hi ha altres formes de treballar la psicomotricitat, no valoro bé o malament l'actuació de la mestra i sóc conscient de les meves limitacions al respecte.
2.3 Descriu el que vol aprendre, els objectius que es proposa. Vull fer entrendre al lector que hi ha una situació de conflicte i que hi ha una resol·lució que pot ser, s'hauria d'haver realitzar d'una altra forma. No ho dic de forma esplicita però penso que llegint l'entrada queda prou clar.
2.5 Recull dubtes i dilemes. En l'ultima part de l'entrada deixo oberta una pregunta per fer reflexionar, a més d'alguna altra que hi ha en mig i que vol aconseguir el mateix.
2.6 Argumenta el que ha fet i per què. Trobo que he argumentat correctament les dades i explico el per qué del meu dubte.
2.7 Reflexiona sobre els seus errors i cerca maneres de millorar en la seva actuació profesional. Tota l'entrada en sí mateixa és una pregunta oberta de com podria jo millorar una situació similar. Veure-ho des de fora és senzill, trobar-se en el lloc és més complicat.
3.3. Contrasta allò que recullen els documents del centre amb les pràctiques i rutines que es realitzen. En el moment que estic questionant l'actuació puntual d'una profesional basant-me en el que diu la teoría, estic treballant aquesta competència.
3.- ANALITZA I REFLEXIONA SOBRE EL FUNCIONAMENT DELS CENTRES D'EDUCACIÓ INFANTIL
________________________________________________________________________
No hay comentarios:
Publicar un comentario